Aquest 2019 es commemorarà la recuperació de Les Santes. La Festa Major no es va deixar de celebrar mai, però va ser el 1979 quan la participació ciutadana va fer que la celebració tornés al poble, coincidint amb l’embranzida social i cultural que van suposar els inicis dels ajuntaments democràtics. Les Santes compleixen aquestes quatre dècades de vida en un estat de salut que no acaba de ser òptim, malgrat que de portes en fora sembla fort com un roure. L’última edició va ser de nou un èxit de públics, demostrant un cop més que la festa major mataronina és el principal actiu cultural de la ciutat, capaç d’atreure gent d’arreu de Mataró i foranis.
Però la festa està generant una sèrie de debats vinculats a la pèrdua d’algunes cites claus com el Sarau o la manca de participació popular en l’organització de la mateixa. Des de diversos sectors propers a la festa s’ha aixecat la veu per alertar de la possible pèrdua de l’essència de la mateixa, i partits com ERC ja han demanat la creació d’un procés participatiu per “repensar” Les Santes, que ja no poden ser com eren fa 40 anys, però que no poden convertir-se en un macroesdeveniment en mans exclusives de Cultura de l’Ajuntament on no hi hagi cabuda per a la participació real de la ciutadania, la mateixa que les va recuperar del tedi per convertir-la en una de les millors festes majors de Catalunya.
PÈRDUA D’ACTES EMBLEMÀTICS
L’eix central del guió de Les Santes, basat en els actes de consuetud protagonitzat per figures i comparses, és intocables ja que conforma la columna vertebral de la Festa Major. Però sembla com si a cada bugada es perdés un llençol, i aquest 2018 li ha arribat el torn al Sarau, del tot inexistent: després del Castell de Focs una única proposta, el concert de Rosario, quelcom absurd quan hi ha desenes de milers de persones repartides al llarg del Front Marítim. Si la festa es redueix tan sols al que convingui als interessos o possibilitats de l’administració municipal, es corre el risc que s’acabi desnaturalitzant.
Reptes per al 2019: quatre vies per redreçar el rumb
Recuperar el Sarau. Durant molts anys no es va acabar de tocar la tecla correcta amb el Sarau, i la nit del 27 va quedar força desdibuixada. Però la solució de liquidar-lo definitivament no va enlloc. Repensar les activitats posteriors al Castell de Focs ha de ser una prioritat aquest 2019, tal i com ha quedat clar aquest any que deixem enrere quan només hi havia el concert de Rosario com a alternativa.
Més participació ciutadana. Els plenaris de Les Santes ja no són el que eren. Avui la participació ciutadana ha quedat molt reduïda, ja que al final és l’Ajuntament qui decideix la gran majoria de propostes que es poden dur a terme, o no, durant Les Santes. Quelcom que contradiu les arrels de la festa.
Introduir nous actes i propostes. Hi ha un cert sentiment de fossilització a Les Santes. Des de fa diverses edicions no s’introdueix cap novetat trencadora i cridanera en el programa d’actes. No es tracta d’acabar amb l’estructura tradicional de la festa, però sí de dotar-la de picant, obrir-la a nous públics i propostes.
L’alternativa a la Nit Boja s’ha de redefinir. La festa alternativa a la Nit Boja va néixer per solucionar el problema de la massificació que patien el Desvetllament Bellugós i l’Escapada a Negra Nit, però s’ha convertit en un incordi per si mateixa. Atreu milers de persones, no té cap vincle amb la pròpia Festa Major i genera problemes de seguretat.
Comentaris