2010: got mig ple o got mig buit ?

En general en economia, és més important allò que la gent pensa que està passant que no pas el que està passant en realitat: pesen més les expectatives, la confiança...
No insistiré en destacar el que tothom coneix sobradament. 2010 ha estat un any molt difícil, en el que moltes famílies han patit de forma brutal els efectes de la crisi i les seves conseqüències socials: atur, precarietat i risc d’exclusió social. Però també és cert que a moltes altres no els ha afectat tant. I són aquestes famílies i empreses les que poden contribuir a la recuperació.

Crec que és en aquests moments quan més importància ha de prendre la Política, nacional i també local. I donar sentit a tots els esforços que es fan des del consistori: no només la feixuga tasca de protegir els més desafavorits i preservar la cohesió social o les grans inversions de transformació futura del model econòmic de la ciutat (TecnoCampus, Corte Inglés, …) o l’estímul de la formació professional… Sinó també aquell munt de petites iniciatives dirigides a animar la gent a sortir al carrer, compartir festes tradicionals, fomentar la vida veïnal i la solidaritat, il·luminar els carrers, promocionar la ciutat cara als visitants,… impulsant en definitiva a gaudir i utilitzar una xarxa urbana de comerç i serveis de tremenda qualitat.

Tot plegat, configurant un nou escenari de creixement segurament més feble, però al mateix temps molt més sòlid, basat en el canvi de model econòmic, en la capacitat exportadora i en la inversió productiva. Per això vull trametre un missatge de confiança en les nostres pròpies possibilitats, de recuperació de l’enginy i dels valors perduts en èpoques passades. I no ho faria si no confiés en Mataró i el seu teixit associatiu, en la iniciativa, creativitat i talent dels emprenedors i empreses de la nostra ciutat, en les oportunitats que tenim ara entre mans i en la convicció que entre tots contribuirem a construir el Mataró de futur que ens mereixem.