1938: Mataró, sense Festa Major

Fa 75 anys, Mataró, com la resta del país, estava en plena Guerra Civil. La vida quotidiana intentava seguir amb més o menys normalitat. La realitat,però, era que es vivia en una angoixa permanent i amb mil privacions. Els nostres pares o avis l’any 1938 no van celebrar les Festes de les Santes. Veiem què en deia el diari Llibertat del que passava pel mes de juliol a Mataró.

Temporada de banys
Al Llibertat del dia 2 surt un escrit que fa referència de la temporada de banys i diu: “En aquell temps la gent que tenia per costum prendre uns banys de mar, esperava per fer-ho el dia de Sant Cristòfor, el 10 de juliol. Després d’encomanar-se al sant, al punt del migdia, es ficaven a l’aigua, amb trajos gruixuts les dones i sols quedaven sense tapar els dits dels peus, les mans i la cara.

Els banys a prendre tenien que ser set i nou i l’hora de la immersió les dotze, ço és una mena d’hora com la de la nit de Sant Joan.

Gràcies a Sant Cristòfor nano, preníem banys de mar, sense escandalitzar els peixos (en aquell temps no hauríeu vist cap home per la platja a l’hora del bany.

A més fèiem una vida tan santa que acabàvem per avorrir-nos. Suara són més humans i menys sants, prenen banys de mar a tot temps sense esperar el dia de sant Cristòfor nano.” P.C.

Inauguració menjadors populars
El dilluns dia 4 va tenir lloc la inauguració dels Menjadors Populars, ubicats al Cinema Modern (a la Riera on ara hi ha la botiga ZARA), organitzats pels sindicats CNT (anarquista) i UGT (socialista). Segons Llibertat: “El lloc destinat a menjadors és esplèndid i capaç per a més de mil coberts, ocupant per complet tota la planta baixa del Cinema. L’ànima d’aquest nou servei i president de la Junta Administrativa era en Fèlix Ramos que recalcà que tindrien menjar gratuït tots els obrers sense feina i els qui tinguin algun familiar al front i que n’era el sostent. El preu del cobert era de 3 pessetes.
El cobert servit el dia de la inauguració fou un potatge amb arròs, cigrons i mongetes i bacallà.”

Cartellera d’espectacles
Els locals d’espectacles seguien oferint representacions teatrals o projeccions de cinema. Malgrat la guerra la gent tenia necessitat d’esbarjo, de distracció. Vegin la cartellera d’espectables del diumenge dia 10.
Teatre Monumental Cinema: Extraordinària funció d’homenatge a l’insigne mestre de la literatura espanyola en Jacint Benavente. A càrrec de la companyia d’Enric Guitart amb la representació de “El nido ajeno” , creació personal d’Enric Guitart. Intermedis musicals a càrrec de l’Orquestra de l’Agrupament. Preus: seients llotja, 3,50 ptes. Butaca pati, 3,50 ptes., davantera pis, 3 ptes. Circulars sense numerar i entrada pati, 2.50 ptes., General, 1,50 ptes.

Teatre Clavé Cinema. Film “Paloma de mis amores”! per Ana Maria, Niño de Marchena i Carme Viance. I el titulat “Andrajos de la opulencia” per Lionel Atwell. Completarà el programa un film de dibuixos animats.

Diumenge mati “Selecte festival artístic organitzat pel Sindicat Internacional Antifeixista amb la col·laboració del Sindicat de la Indústria de l’Espectacle, a profit dels hospitals de sang de Mataró.

Molt important
El Llibertat del dia 11 publica un anunci que diu: “Amb motiu d’haver acordat la Comissió pro Guarderies Infantils de les Brigades Internacionals, que en el primer grup de nens s’incloguin deu fills de combatents o orfes de combatents de Mataró, compresos entre els 6 i 10 anys respectivament, es fa saber a quants els interessi que se’ls farà la revisió mèdica en el local de Socors Roig Internacional, sense l’examen mèdic del qual no podran ingressar a la Guarderia on percebran ensenyança, manutenció i equip de roba.

Al mateix temps, l’ esmentada Comissió, fa una crida a quants puguin contribuir a la confecció de cent equips de roba per a nens, que es personin en el taller (Casa del Poble, el dia 13 de 3 a 9 de la tarda, amb el fi de que el dia 18 del corrent quedin acabats els vestits dels 100 primers nens que han de formar part de la Guarderia de les Brigades Iinternacionals.”

Sense Festa Major
Al Llibertat del dia 28 hi podem llegir un escrit que diu: “En aquests dies Mataró celebrava les festes de les Santes. Contaven nostres avis que de Barcelona i de tot el Maresme arribaven tartanes, cotxes i carros carregats de ciutadans, freturosos de presenciar les festes. (...) tan punt fou inaugurat el ferrocarril llavors els forasters desfilaven pel carrer de Sant Agustí (avui Durruti) i com sempre amb un nombre enorme, semblava que el avui sembla el carrer de Bakunin (abans Churruca) mentre hi desfilen els habitants del barri xino i de la Torrassa per a arravatar-nos les patates i els tomàquets. Dues plagues. (...) Podem passar molt bé sense la festa de les Santes però si que no podem passar sense patates ni tomàquets.

(...) Vinga la pau i la rectificació en el sentit de que totes les festes de l’esdevenir seran cíviques, amb vistes a l’educació del sentiment de la pàtria, com educació espiritual i amb vistes a l’educació social, moral, dignitat i esbarjo, mai més festes populars religioses, perquè encara que ens obrin les portes del cel, sempre patirem amb tota seguretat ací a la terra.”

Pel juliol de 1938 Mataró – tot el país – vivia la pitjor de les crisis que hom pot viure: la d’una guerra civil.