1915: El Dr. Mas, de Canonge a bisbe de Girona

Fa un segle que el Dr. Francesc de P. Mas, mataroní i Canonge de la Catedral de Barcelona, va ser escollit per ocupar la cátedra de bisbe de la diòcesi de Girona essent consagrat a la basílica de Santa Maria el 4 de juliol de 1915 convertint Mataró, per un día, en l'epicentre eclesiàstic de Catalunya.

Francesc de P. Mas i Oliver havia nascut a Mataró, al carrer de Sant Antoni número 54, el dia 28 de noviembre de 1860. Amb nou anys s'incorporava com a escolà blau a la capella de música de Santa Maria, dirigida per mossèn Manuel Blanch, l'autor de la Missa de les Santes. Els estudis primaris i secundaris els faria a l'Escola Pia de Santa Anna de Mataró. Amb 16 anys entra al Seminari de Barcelona. Seria ordenat sacerdot als 24 anys celebrant la primera missa a Santa Maria i posteriorment es llicenciaria amb Sagrada Teologia a la Universitat Pontifícia de València. Seguidament entraría a formar part de la comunitat eclesiástica de Santa Maria durant quasi un quart de segle. L'any 1909 obtindria, després d'unes renyides oposicions, la canongia Magistral de la catedral de Barcelona on destacaría per les seves dots com a predicador.

Pel mes de febrer de 1915, fa un segle, el Diario de Mataró y su Comarca del dia 5 publicava, exultant, la noticia: “El Gobierno presenta para la Sede Episcopal vacante de Gerona al Ilustre Dr. Mas, Canónigo Magistral de Barcelona”. A partir d'aquell dia seria un degoteig les notícies i comentaris entorn a la seva consagració i presa de possessió del nou càrrec. El Dr. Mas havia col·laborat esporàdicament amb el diari local i era amic del seu director Salvador Llanas.

El diumenge dia 4 de juliol de 1915 Santa Maria es vestiría amb les millors gales per donar cabuda al magne esdeveniment eclesiàstic. Hi eren presents el Nunci del Papa, monsenyor Ragonesi; l'auditor de la Nunciatura monsenyor Solari; els bisbes de la diòcesi de Barcelona, Dr. Reig; de Vic, doctor Vidal i Barraquer i de Solsona, doctor Vidal i Barraquer; l'abat de Montserrat P. Antoni M. Marcet; el Provincial dels Escolapis, Pare Lluís Fàbregas i el Vicari Diocesà de Girona, Dr. Vilà, entre d'altres. I també una nodrida representació de l'Ajuntament de Girona, amb el seu alcalde senyor Francesc Coll, al davant.

La premsa del país hi va estar representada amb corresponsals del Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya, El Correo Catalán, La Vanguardia, La Gaceta de Cataluña, El Noticiero Universal, Las Notícias, El Día Gráfico y La Hormiga de Oro. La de Girona amb el Diario de Gerona i El Norte. I la de casa nostra amb El Diaro de Mataró y su Comarca, El Liberal, La Veu del Círcol i Lo Pensament Marià.

Santa Maria era plena de gom a gom i si fem cas al Diario de Mataró y su Comarca: “presentaba magnífico aspecto. El día era espléndido y la luz bañaba el exterior: más el sagrado recinto en otra tonalidad tenía también su luz (…) todos los altares y capillas tenían la iluminación completa (…) En el presbiterio había un trono destinado al Nuncio de Su Santidad y en torno del altar del altar congregábanse las autoridades (…) Asistían al señor Nuncio en la ceremonia de la consagración los Obispos de Vich y Barcelona y en calidad de ministros los canónigos Pla y Daniel y cararach, con el Deán Dr. Almera y el Canónigo Arcipreste y el Dr. Brugueras.”

A la cerimònia van actuar com a testimonis els senyors D. Manuel de Bofarull, “senador del Reino”, i el president de les Conferències de Sant Vicens de Paul D. Álvaro Mª Camín.

La capella de música de Santa Maria va estar reforçada amb elements de Barcelona, amb acompanyament d'orquestra, que va interpretar la missa pontifical de Perosi. “El interés se desbordó en entusiasmo cuando, terminada la misa, tuvo efecto la entronización (…) Después el pueblo escuchó la voz del nuevo Pastor que invocaba al Altísimo, trazando después sobre el pueblo la señal de la Cruz. Acompañado de los prelados asistentes el Dr. Mas se adelantó hacia la multitud, cruzando la iglesia hasta llegar a la calle, dando su bendición, resonando un clamor unánime.”

El doctor Francesc de P. Mas va sufragar aquell día un àpat extraordinari pels presos que hi havia a la presó del partit, pels malalts de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, als residents de l'Asil de les Germanetes dels Pobres i les nenes de l'orfanat de Sant Josep. Per la tarda va tenir lloc un banquet en el que hi participaren uns 300 comensals que va tenir lloc al saló del Patronat Obrer, del carrer de la Coma. L'àpat va ser servit per la casa Martín, de Barcelona. Foren padrins del Dr. Mas el matrimoni compost per don Emili Cabanyes i Rabassa, arquitecte, i donya Regina Marfà.

El diumenge dia 18 de juliol de fa un segle el Bisbe Mas prenia possessió de la cátedra com a bisbe titular de la diòcesi. Hi fou present una nodrida representació oficial local presidida per l'alcalde senyor Josep M. Fradera i Pujol, i d'entitats.

El Dr. Francesc de P. Mas seria bisbe de Girona durant només cinc anys doncs va morir, als 60 anys, a finals d'abril de 1920, essent enterrat a la catedral de la capital gironina. Arran de la seva defunció l'Ajuntament de Mataró encetaría amb el seu retrat la Galería de Mataronis Il•lustres col•locant un retrat, obra de l'artista local Rafael Estrany, que seria inaugurada per la Festa Major de l'any 1920, al Saló de Sessions. Aquest mateix any se li dedicà un carrer, l'actual carrer Nou, fins l'any 1936, que es recuperaria per la postguerra fins el 1980. Des de llavors el carrer en memòria del Dr. Mas és el que va de la plaça dels Bous i travessa el d'Onofre Arnau.