Capgròs
La fundació de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró va ser fruit del pare Josep Soler que era llavors el seu rector des de l’any 1909. Quatre anys després de regir els destins de l’escola Pia de Santa Anna es proposà la fundació d’una entitat que reforces els llaços entre l’escola i els antics alumnes. La idea era reunir un cop l’any en un dia de convivència fraternal retrovant-se els antics companys d’aula i amb l professorat.
Es va redactar un manifest on es ressaltaven aquests vincles sentimentals i de fraternitat el qual va ser signat per quinze personalitats ex-alumnes de l’Escola Pia de Mataró i que foren:
Fr. Josep de Calasanç Vives i Tutó, Cardenal, oriunt de Llavaneres
P. Tomàs Viñas, Propòsit General de l’Escola Pia
Dr. Jaume Almera, Canonge Dean de la S.I.C. de Barcelona
Francesc de P. Mas, Canonge Magistral de S.I.VC. de Barcelona
Honorato de la Saleta, General de Brigada
Lluís Moret i català, Governador Civil de Badajoz
Josep M. Bartrina, Catedràtic de la Facultat de Medicina, de Barcelona
Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador de l’Art Romànic
Álvar Maria Camín, advocat
Josep Castellà i Vilà, capità del vapor Reina Victoria Eugenia
Josep Garí, banquer
Narcís Marfà, fabricant de gènere de punt
Tomàs Colomer, fabricant
Pere Manén
Antoni Vila
Als tres anys de la seva fundació l’Associació d’Antics Alumnes va crear el Museu Comercial Pedagògic (1916) amb la destacada col•laboració del fabricant Josep Colomer i Volart. Per portar a terme aquesta empresa es va crear una Comissió que va estar formada pel P. Manuel Bordàs, P. Joan Torelló, Josep Pallars, Eugeni Ferrer, Francesc de Fàbregas, Joan Julià, Pere Manén, Joan Petit, Narcís Marfà i Josep Colomer.
L’activitat central de l’Associació era la convocatòria d’una assemblea anual que es portava a terme per la tardor de cada any. La trobada o assemblea consistia en una missa en pels antics alumnes i escolapis difunts, una reunió o assemblea i finalment un dinar de germanor on brollaven els records més entranyables que els antics alumnes i els seus professors havien viscut en aquelles parets.
Aquesta entitat va tenir uns anys d’esplendor a la postguerra pels anys cinquanta i seixanta del segle XX. A més de la tradicional trobada anual l’activitat senyera va ser els cursets de llengua catalana gràcies a la col·laboració del professor Manuel Clariana. Molta gent adulta va aprendre a escriure correctament la nostra llengua, bandejada pel règim franquista. Cal remarcar la tasca constant i abnegada de Josep M. Ferrer, secretari, i de Juli Cusachs, comptador. També s’organitzaren conferències, ballades de sardanes, sessions de cine-fòrum, cicles de conferències, recitals de la Nova Cançó Catalana, representacions teatrals, exposicions, concursos. El seu butlletí intern serviria per divulgar temes interns però també altres de polèmics d’interès local i general. Va patir problemes amb la censura informativa del règim franquista que a Mataró estava representada per Joan Comas i Pujol. Problemes relacionats amb la presència creixent de la llengua catalana o pel seu contingut de caire progressista.
També va exercir una labor d’aixopluc, de donar una cobertura legal, a iniciatives com l’Agrupació Sardanista (1962) o El Caliu (1965) o d’altres que va canalitzar a través de la pròpia entitat.
Amb la recuperació de la democràcia, després del 20-N de 1975 (dia de la mort del general Franco), la vida de l’associació es va anar esllanguint. La seva valuosa funció de suplència s’havia acabat i ara ja es gaudia d’un clima de llibertat. L’assemblea anual se seguiria celebrant durant uns anys fins que l’entitat ha entrat en un estadi d’hibernació.
Ara que es commemoren els cent anys de la seva fundació val la pena recuperar la seva història.
Comentaris