1 d'octubre de 2017 a Mataró. Les dades

L'1 d'octubre de 2017 va ser per a una part important de la societat catalana (i també mataronina) un dia històric. 2,2 milions de persones (un 43,03% del cens) van participar en el que la Generalitat va qualificar com a "Referèndum d'autodeterminació de Catalunya", una jornada marcada indubtablement per les càrregues policials que es van produir a diferents col·legis del país. Les imatges de persones anònimes sent salvatgement agredides per la policia van donar la volta al món i són impossibles d'oblidar, sobretot per a qui les va patir en primera persona. Una vergonya.

A Mataró, segons dades oficials de la Generalitat, la participació en aquella mobilització va ser d'un 36,34%, és a dir, un 63,66% de les persones convocades a les urnes no van sentir-se cridades a participar-hi. 31.382 van votar, mentre que 54.969 no ho van fer. No perdem de vista les dades objectives, perquè permeten tenir una foto de la realitat de la nostra ciutat en aquesta jornada de l'1 d'octubre de 2017, més enllà de les construccions de les nostres pròpies realitats, que sorgeixen dels nostres entorns subjectius (família, amistats, barri, mitjans de comunicació que consumim, xarxes socials...). Les realitats, com sabem, poden variar, i molt, entre una persona i una altra. I aquell 1 d'octubre de l'any passat, que sense dubte va ser un dia històric per a gran part dels mataronins i mataronines, segurament va ser un diumenge normal per a molts altres.

Pel que fa als resultats de la jornada, en el conjunt del país un 90,18% de les persones participants van optar pel sí a la independència de Catalunya (2,04 milions de votants), mentre que un 7,83% ho van fer pel no. Els resultats, doncs, van ser els previstos, doncs la pràctica totalitat de les persones que es van sentir cridades a participar eren partidàries de la independència. A Mataró, els partidaris del sí van ser un 90,72% (28.266 persones). Quina conclusió podem extreure de tot plegat? És ben òbvia: quasi tots els participants a la jornada de l'1 d'octubre eren partidaris de la independència, ja que els que no ho són majoritàriament no hi van participar. Va ser, doncs, una mobilització de part, amb excel·lents efectes propagandístics a conseqüència de les salvatges càrregues policials, i que va servir per evidenciar (un cop més) que a Catalunya hi ha dos milions de persones que desitgen la independència. No és poca cosa, però en cap cas es pot parlar seriosament i democràticament de "mandat del poble". El cas de Mataró és flagrant: gairebé dos terços de les persones convocades no van anar a votar.

Si agafem les dades de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre, on la participació va ser molt elevada i aquí sí que gairebé tothom es va sentir cridat a participar, veurem com la suma de votants de C's, PSC i PP arriba a les 35.297 persones (un 49,44%), mentre que la suma JxCat, ERC i CUP va ser de 30.114 (un 42,18%). Els Comuns, per la seva banda, van obtenir 4.842 vots a la nostra ciutat. La conclusió és clara: l'electorat mataroní és majoritàriament contrari a la independència. I un altre fenomen a tenir molt en compte: la diferència entre centre i perifèria és molt marcada a Mataró (com també a altres ciutats de la Catalunya metropolitana): mentre que el vot independentista es concentra bàsicament al Centre i l'Eixample, els barris opten majoritàriament per partits no independentistes, amb una especial preeminència de Ciutadans, almenys en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (aquest és el gran drama per a les esquerres i per al conjunt del catalanisme, però això ja és una altra qüestió). Algun dia haurem d'estudiar atentament per què l'independentisme té poca penetració entre les classes de rendes més baixes i d'origen immigrant d'arreu del país.

Aquestes són les dades. Ara, la construcció que ens fem cadascun de nosaltres sobre l'1 d'octubre de 2017 o de qualsevol altre esdeveniment vindrà determinada prioritàriament per la nostra percepció subjectiva de la realitat. Ja sabem que en això de la política, sobretot en els darrers temps, tenen més importància les percepcions i sobretot els desitjos que no pas la realitat. Malauradament.