09.09.09

D'ençà aquest dilluns la Sala d'exposicions de la Caixa Laietana ( Pça Sta Anna ) acull la fase expositiva de la que va ser memorable jornada del passat nou de setembre en que la conjunció de tots els nous possibles en l'imaginari d M. Àngels Ballbé, JM Calleja, N. Harbisson, A. Ibanyez i M.Ribas ( els n9u n9us ) es van donar la mà per consagrar el fruit de 99 artistes que van fer d'una nou el seu element creatiu.

Amb un muntatge en aparença elemental, però enormement adient i d'una efectivitat absoluta, les peces que aquell dia vàrem assaborir tots amb els condicionaments naturals de l'acte, ara, tot mantenint la seva essència, s'ofereixen reposades per a una delicada visió individual que permet aprofundir en els treballs de tots i cadascun dels protagonistes i observar així amb satisfacció la total coherència del presentat amb la identitat creativa dels artistes, que en tots els casos han sabut estructurar de manera ben encertada el seu propi jo creatiu davant un objecte en aparença inhòspit però que com es pot observar és del tot dúctil per a la creació personal.

Per això be podem dir que com a mínim dues han de ser les lectures a realitzar per a tot espectador. Una ha de ser la purament creativa i com ja hem apuntat es un tema resolt amb nota ben alta. Amb la diferència personalitzada per cada espectador dels seus gustos personals, haurem de convenir que cap d'elles sembla fruit de la improvisació ans el contrari totes elles ens ofereixen una reflexió que va més enllà de l'aparença per aconseguir en alguns casos trets de volguda transcendència del pensament que depassa l'entorn de la mateixa obra.

I sí el concepte plàstic / creatiu és excel·lent, no ho és menys la filosofia que el mon artístic ens ofereix al darrera que no és altra que la de l'afany de fer públiques les seves capacitats. Que no és altra que la capacitat d'engrescar-se davant qualsevol idea col·lectiva que permeti donar a entendre a la gent que la grandesa de l'art no està, ni estarà mai, en el monocromatisme ideològic esdevingut fet modal, i sí en la riquesa que dona la diversitat, el mestissatge i la capacitat de crear sensacions comunicatives amb qualsevol cosa, encara que aquesta sigui tan simple, senzilla i habitual, com una nou.

Una exposició que demostra la gran capacitat creativa que existeix a la ciutat. Una exposició que planteja l'obligació a qui pertoqui de que aquesta capacitat arribi a tothom i de la mà de tots els creadors. Una exposició que permet al públic entendre que reflexionant a bon segur que ell mateix és capaç de poder oferir una mirada diferent a las noranta nou que estan presents en aquesta exposició d'obligada i satisfactòria visita.

Una exposició que mereix la més gran de les felicitacions col·lectives. I disposats a qualificar, en aquest cas de nou la nota està cantada: 9.99