El dia de Reis és el més esperat de l’any, i no només per la quitxalla de la família. Per tothom. Desenganyem-nos: a qui no li agradi aquest jorn… no completarem la frase. Però imagineu-vos l’estirabot més gros de tots i fareu curt. Els Reis és el millor que ens passa per més que els oriolmitjàs sembla que hagin nascut per ensopir-nos la insistència. Aquí i ara, des d’aquesta tribuna gastronòmica, som rotundament monàrquics. Durant 24 hores a l’any, s’entén.
Reis és la Cavalcada, l’on la mires, amb qui quedes i els caramels que arreplegues. Abans que canviessin el recorregut, també era un Frankfurt intempestiu o qui diu un en diu dos. També és les presses, el comprar, embolicar i amagar. Reis és fotre’s el cava que se suposa que es beuen els Reis quan la mainada ronca i una taula allargada en molts casos (d’aquestes que ara no es poden allargar) que s’allarga. Reis és família i també colla. Esmorzar dolç (xocolata desfeta) i anar picant a cada casa de l’itinerari regat de regals. Reis són crits i mirades còmplices, és també dinar i fins i tot sopar. Proposo un repte: recompteu tot el que menjareu al llarg del dijous 6 de gener i si cal li sumeu la vigília i veureu com probablement són les 24 hores més excessives del calendari. Es diu molt de Nadal i Sant Esteve, però el dia de Reis també és procliu a la ingesta i posterior digestió. Que quedi aquí l’avís.
De tots els elements propis de Reis, cap té el protagonisme central del Tortell. En certa manera quan apareix a les postres és com si les festes admetessin la seva caducitat. Com si comencés a baixar el teló. El tortell de Reis és segurament el més esperat i distingit d’un calendari que també en té de propis i versionats com la ferradura de Sant Antoni o el sabre de Sant Simó.
Tortell de Reis
Un tortell que ha de ser bo
El moment del Tortell és el millor, i no hi ha fartanera que es pugui argumentar en contra. Toca menjar-lo i que sigui bo. No ens en el porten els Reis directament però sí que ens permeten la penitència necessària de pagar al pastisser de confiança. Les cues de gent que l’ha encarregat i l’espera són una de les estampes pròpies del dia. Tragí de gent amunt i avall i davant dels temples dolços, espera pacient. El tortell no ha de ser de supermercat o, en tot cas, el que hi venen allà no hauria de dur el mateix nom. El tortell de Reis és fresc, artesanal i fet del mateix dia. Les famílies pastisseres ja saben que el mateix dia de Reis, fins que no sigui tard, poc paper de regal poden esquinçar.
El tortell de Reis és un dels dolços de les festes de Nadal que es manté més arrelat a la tradició, tant en formats com en presentacions i es pot considerar com l'element gastronòmic que tanca el cicle de Nadal. Els de massapà i cabell d'àngel es consideren els més tradicionals, si bé com en altres tradicions la innovació s'ha obert pas també amb el tortell. El tortell de Reis és una pasta de brioix farcida de massapà, nata, crema o trufa. Feta i fornejada del dia. Boníssima. Tant el cava com algun vi dolç hi mariden de perles.
Un costum que ve de lluny
Diuen i donarem per bo que el costum de menjar aquest dolç es remunta a temps ancestrals. Es creu que el seu origen es troba en les festes d'hivern que feien els romans, on se servien unes coques amb figues, dàtils i mel. Va ser al segle III d.C. quan s'hi va introduir la fava, símbol de prosperitat i fertilitat. El costum va quedar molt arrelat a França, on al segle XVIII un cuiner va voler sorprendre Lluís XV introduint una moneda d'or dins el tortell. Des de llavors, la sorpresa més preuada és la moneda (que després seria una figureta) i no pas la fava, convertida en un símbol negatiu que, a casa nostra, obliga a pagar el tortell de l'any següent. Per contra, a qui li surt la figureta d’un dels tres Reis, li pertoca la corona de cartró abrillantat, no apte per a cranis propis de gent de Mataró.
El Gremi de Pastissers fa anys que fa acompanyar els tortells bons d’una octaveta amb un pretès vers que recorda l’ancestralitat i els elements del Tortell, la corona i la fava, però ho fa en forma d’autèntic atemptat a la llengua que no guanyaria ni uns Jocs Florals de cinquè de primària.