Que la Candelera rigui, que també és el Dia del Crep

Cugat Comas

Que la Candelera rigui, que també és el Dia del Crep

A França el 2 de febrer s’associa a sopar creps com a posseïts… potser podem fer-nos els gavatxos per un dia

Se sap de la Candelera allò que si plora l’hivern és fora i que si riu l’hivern és viu

He arribat per fer-vos partícips del millor que m’ha passat avui. El dia no havia començat massa afalagador, per no dir gens. Desenganyem-nos: perquè un dijous de febrer et resulti una jornada suculent has de tenir la flor al cul o molta terra a l’havana. El matí avançava al ritme empipador habitual però de cop un missatge en un grup ha convertit una reunió programada en un sopar a base de creps. A mi no m’expliquis la teva vida, pensaran amb criteri i encert. Però és que potser així els hi puc arrodonir a l’alça la seva, almenys avui.

Recapitulem, comencem pel dia que és. Dijous de febrer, sí, ja ho hem dit. Però no pas un de qualsevol. És 2 de febrer i això vol dir que és el dia de la Candelera. El dia te més advocacions cristianes (tinc una mena de grup de telepredicadors per Whatsapp que els llisten cada dia: avui és la Presentació del Senyor al temple, és Sant Corneli i Santa Joana de Lestonnac) però el que ens convoca aquí és la Candelera. Patrona de Valls, de Tenerife, dels electricistes i dels cerers. Però a més a més una d’aquelles dates que tenen tota una cosa afegida.

Se sap de la Candelera allò que si plora l’hivern és fora i que si riu l’hivern és viu. Avui riu i ja anuncien fredorades pels propers dies. Se’n coneix també que se li sol dir també Candela (mateix nom per la mateixa mare de déu, cap referència al ‘moquillo’ que penja quan vas constipat) i als Estats Units és conegut que com que són diferents la predicció hivernal la basen en una marmota i no en la climatologia del dia. És el dia de la tal Phil. Segurament sortirà als telenotícies.

També es coneix que tanca el cicle nadalenc i és quan cal amagar decoracions i pessebres. Això té la salvetat dels que conec i són experts en no enllestir el naixement fins pràcticament el dia de Reis. Aquests tenen pròrroga més enllà del 2 de febrer.


Però també és el Dia del Crep

Creguem-nos i proclamem La Candelera com el dia dels creps o de les creps

Però resulta que a més d’això, la Candelera també és una assistència perfecta a taula. És el Dia del Crep. I aquí ja estem parlant de coses importants. Aparteu si fa fred, la Marmota i les Mares de Déu d’aquí i d’allà. I que la Candelera rigui i que nosaltres somriem. Convertim-nos a la màxima fidelitat del calendari quan aquests en brindi pilotes d’or com aquesta. L’amic cuinetes (i curiós, i cul d’en Jaumet) que ha proposat sopar creps sabia que si ho associava al 2 de febrer i al costumisme tots els del grup li faríem cas. I tal dit tal fet. Recomanació, agafeu el mòbil i busqueu aliats. Avui se sopa creps.

Creguem-nos i proclamem La Candelera com el dia dels creps o de les creps (és tan genial l’invent que té el doble gènere gramatical… visca tot allò bi!) encara que no siguem francesos. Perquè sovint amb els gavatxos tots solem fer el mateix: criticar-los, despotricar però a l’hora de menjar fer veure que no veiem que bona part del millor de la gastronomia ve d’aquest estat hexagonal de sobre la nostra coroneta.

Creps, salats o dolços però creps


La Chandeleur


Òbviament, i amb pronúncia d’aquella seva que embafa tot l’ample bucal només de clavar-la, de La Candelera n’hem de dir ‘La Chandeleur’.  I a partir d’aquí he de reconèixer que ja estic prou esverat de saber que el dia que pìntava bastos acabarà sopant creps com per amagar que tot el que n’he après i diré d’aquesta ‘Chandeleur’ ho he buscat a internet i li donaré presumpció de veracitat. Que la història pot ser arrodonida? Segurament. Els francesos ja ho tenen, també, això. Chandeleur rima amb grandeur.

Diuen que els orígens d´aquesta festa es remunten a tradicions paganes, a un ritu de fertilitat. 40 dies després de Nadal se celebrava la fertilitat de les terres pel principi de la fi de l'hivern i es passejaven pels carrers amb torxes. Al segle V, el papa Gelasi I el va convertir en una festa catòlica, que celebrava també el dia en què Jesús va ser presentat al temple, per la qual cosa la celebració va canviar les torxes per espelmes amb un destí final: l'església.

Suposadament, Gelasi I va enviar repartir galetes o creps salades a l'entrada de Roma a tots els pelegrins que arribaven fins allà el 2 de febrer. En la tradició pagana, té un sentit més pràctic: es feia servir el blat sobrant abans de les noves collites. I la seva forma, circular, era un homenatge a l'esperat i anhelat sol: una celebració dels dies més llargs.

Com un Dijous creper

Avui en dia, la celebració gastronòmica té força anomenada a França on se segueix la cosa de menjar creps. Si Carnaval comença amb el Dijous Llarder podem dir que l’hivern acaba aquest any amb un Dijous creper. La Chandeleur se sol celebrar de tarda i la tradició encara està envoltada de moltes supersticions.

Per exemple, a l'hora de fer-les, cal fer-les saltar, fent la volta amb la mà dreta mentre subjectes una moneda d'or a l'esquerra. Si la crep arriba correctament a la paella, vol dir que tindràs prosperitat tot l'any. Una altra superstició, més abandonada, consistia a deixar la primera crepe feta aquest dia sobre un armari per, d'igual manera, atreure la prosperitat i bona sort.

No sé si els meus amfitrions d’aquest vespre estaran per aquestes darreres dues collonades, però si gràcies al missatge d’aquest matí i a aquest article d’urgència resulta que vostès volen i poden sopar creps, donaré la meva feina per recompensada.

Dolça o salada, Que la Candelera ens sigui profitosa.