Què és el palanquejament financer? Només els experts en la matèria poden resoldre una qüestió i un concepte que, ja d’entrada, és possible que molts no hagin sentit mai ni anomenar. Ho resolem amb els especialistes de Banco Santander, que en fan una explicació prou nítida: El palanquejament financer consisteix, bàsicament, a endeutar-se per invertir i hi acostumen a recórrer tant empreses com particulars. L’ús d’aquest sistema d’inversió està en auge entre els inversors.
El seu funcionament consisteix a recórrer al deute, que permet a l’usuari invertir més capital del que té gràcies al que ha demanat. Aquest mètode té com a característica que permet fer una inversió encara que no es disposi de tots els diners necessaris per fer-la, i al mateix temps es pot maximitzar la rendibilitat del que s’inverteix per la implicació de més capital, de manera que si l’operació surt bé, els beneficis creixen considerablement.
A més, el fet que el palanquejament financer ens permeti invertir més capital del que tenim fa que els beneficis (o les pèrdues) que deriven de l’operació siguin més grans que si només haguéssim utilitzat el nostre capital.
El mètode es pot dur a terme sol·licitant deute o a través de derivats financers. Com més deute es faci servir, més gran serà el grau de palanquejament financer. En l’operació de palanquejament l’inversor ha de tenir en compte els interessos que ha de pagar pels diners prestats, que podrien afectar els guanys de manera negativa.
Per tot això, el balanç final d’un palanquejament financer pot ser positiu —si l’operació genera beneficis en la inversió—, negatiu —si experimentem pèrdues en el capital invertit— o neutre —quan la rendibilitat obtinguda és igual al capital invertit.
Un exemple per entendre els riscos
Imaginem que fem una operació a la borsa que ens costarà 1 milió d'euros. Amb sort, després d'un any, aquestes accions costaran 1,5 milions d'euros. Les revenem. En aquest cas, hem aconseguit el 50% de la rendibilitat total. Si aquesta mateixa operació vam fer-la amb un palanquejament financer, estaríem posant només 200 mil euros i el banc ens n’estaria deixant 800 mil. El tipus d’interès és del 10% anual.
Bé, ara imaginem que en comptes de pujar la rendibilitat a 1,5 milions, ha baixat de forma notable i s'ha col·locat en 900 mil euros. Aquí, d'entrada, ja sabem que hem perdut 100 mil euros si no hem fet palanquejament. En cas que n’hàgim fet, les pèrdues s’enfilen als 180 mil euros. Aquest és el risc i la cara menys amable del palanquejament. En el primer cas només hem perdut els nostres diners. En el segon, ja estem en deute amb el banc.