La caiguda dels NFT, motius i quin futur els espera

Els NFT: arxius digitals que no es poden plagiar i venuts com a obres d'art

El món de l’art transcendeix al pla físic gràcies a la tecnologia, que comercialitza representacions digitals que no poden ser plagiades o deteriorades amb una traçabilitat i seguretat molt més grans

El boom dels NFT (Non-Fungible-Tokens) al mercat de l’art no es pot entendre sense comprendre blockchain, una tecnologia que permet presentar digitalment qualsevol actiu del món físic incrementant-ne la confiança, la traçabilitat i la seguretat de la seva comercialització.

La “tokenització” d’actius a blockchain és la representació d’un actiu físic en el món digital. Això vol dir que, a través d’aquesta tecnologia, actius com els diners, els bons i lletres del tresor, els béns immobles, l’energia, els aliments, la música, les pel·lícules i les obres d’art poden ser representats i comercialitzats al món digital. Malgrat que tots aquests elements són “tokenitzables”, no és el mateix representar digitalment una moneda d’euro que un quadre de Picasso. Els tokens que representen monedes d’euro són fungibles, és a dir, intercanviables. Però el token que representa un Picasso no és intercanviable, es tracta d’un token no fungible o, en anglès, Non-Fungible-Token. És a dir, un NFT.

La representació digital no només n’identifica el quadre, sinó que conté tota la informació: autor, any, tècnica, lloc de creació, lloc de venda, marxant, etc. Quan es comercialitza amb blockchain, la traçabilitat de l’NFT és impossible de falsificar. L’intercanvi, a més, pot realitzar-se utilitzant totes les opcions de blockchain, inclosos els Smart Contracts i les DApps, incrementant així la rapidesa i la confiança en l’execució dels acords.



Món físic i món digital

En l’actualitat, la diferència entre el món físic i el digital sembla evident. Però gràcies al desenvolupament de tecnologies com la realitat virtual o blockchain, aquesta separació es difumina cada cop més.

El passat 8 de març, un NFT que representa l’obra “Morons”, del famós artista urbà Banksy, es va vendre per quasi 40.000 dòlars. El NFT va ser creat per un grup de criptoinversors que va comprar el quadre (físic) per uns 100.000 dòlars el mes de febrer, el va tokenitzar i després el va cremar. “Morons” (idiotes, en anglès) és una pintura que satiritza la indústria de l’art i que representa una bulliciosa subhasta per un llenç emmarcat i amb unes paraules en majúscules que diuen: “No puc creure que aquests idiotes comprin aquesta  merda”.

Banksy, de qui no es coneix el seu veritable nom, parodia una fotografia de la venda rècord d’”Els gira-sols” de Vincent Van Gogh el 1987, realitzada per Christie’s. El 4 de març, quatre dies abans de la seva venda, els criptoinversors van incinerar el quadre en una retransmissió en directe per Twitter a Brooklyn, Nova York.

A partir d’ara, l’obra “Morons” no existirà al món físic, però continuarà existint eternament en el món digital. Un NFT no es deteriora i no es pot plagiar. La seva vida és infinita. I el seu valor, probablement, també.

Potser aquesta és una pràctica que pot semblar nova, però no ho és. Durant dècades, les obres d’art s’han comercialitzat sense necessitat que l’original es mogui del magatzem. Quina diferència hi ha, doncs, entre intercanviar “virtualment” una obra que es troba permanentment en una caixa forta o intercanviar l’NFT d’una que ha estat cremada i que ja no existeix? Si la finalitat del comprador és merament especulativa, és necessari que l’original existeixi? Aquest grup de criptoinversors opina que no. Per descomptat, no tothom decideix cremar l’original, encara que, probablement, no sigui una opció gaire rellevant en el procés.
 

Altres exemples d'art en NFT

En aquests mesos, el fenomen NFT ha experimentat un fort creixement i ja trobem molts exemples de criptoart amb vendes rècord. Per exemple, Mike Winkelmann (Beeple), conegut per les seves cridaneres i diatòpiques obres, ha venut l’NFT més car del criptoart per 777.700 dòlars.

D’altra banda, Sergio i Nadia, considerats pioners del criptoart, han venut 530 obres per més de 4,4 milions de dòlars. El seu art s’inspira en els principals problemes de la societat, el medi ambient, la humanitat i les criptomònades, Sergio i Nadia també van realitzar una col·laboració amb AsynArt i CryptoKitties per llançar una col·lecció d’art avantguardista inspirat en els famosos CryptoKitties. En aquesta col·lecció cada “capa” és una obra d’art dinàmica individual que el seu propietari pot canviar a la seva voluntat. La suma de totes aquestes capes conforma el “master”, una obra mestra social en constant evolució impulsada per un Smart contract que ho integra tot.

Un altre exemple de criptoart és l’obra de Mad Dog Jones, que es caracteritza pel seu estil urbà surrealista i postapocalíptic. Recentment va anunciar el llançament d’una col·lecció de 10 peces NFT a Ethereum titulada “Crash + Burn & Burn Mechanic”, les quals, a més, tenen música incorporada.

Com veiem, el món de l’art transcendeix el pla físic gràcies a la tecnologia i comercialitza representacions digitals que no poden ser plagiades o deteriorades amb una traçabilitat i seguretat que és molt més gran que qualsevol obra física, transformant no només la distribució, sinó també l’art en si mateix.