1-O a Mataró: dels problemes per votar i la por a la repressió policial a l’esclat de eufòria

La imatge de les paperetes sense usar voleiant sobre els milers de persones que omplien la plaça dels Bous, llençades festivament per un dels voluntaris del Referèndum al col·legi electoral de l’institut Damià Campeny un cop havia acabat el recompte de vots, pot ser el resum de com s’ha viscut el Referèndum d’aquest 1 d’octubre a Mataró. O també es podria fer amb l’estampa que presentava la mateixa plaça 15 hores a les 6 del matí, quan també era plena a vessar però en aquest cas per protegir el punt de votació davant la por d’una intervenció policial per precintar-lo. El mateix que milers de ciutadans han fet al llarg d’aquest diumenge a Mataró: llevar-se molt d’hora per ajudar a que el Referèndum fos possible, i anar a dormir molt tard per celebrar-ho.

Fent voleiar paperetes davant de l'institut Damià Campeny

El ‘Sí’ s’ha imposat clarament a Mataró, arribant gairebé al 90%, amb un total de 31.371 votants. La sensació, però, és que després de tots els entrebancs viscuts durant el dia, haver arribat al final del mateix havent pogut votar tothom que ho volgués i sense haver patit repressió policial ja era tot un triomf. Quelcom que no estava gens clar durant el matí d’aquest diumenge. Les imatges de les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a col·legis electorals d’arreu del país han fet témer a tothom que, si avui anaven a votar, potser s’enduien un cop de porra. La policia espanyola ha fet acte de presència al Maresme, amb actuacions força violentes a Sant Cebrià de Vallalta i a Dosrius (el seu alcalde ha acabat al l’Hospital). Però Mataró, finalment, se n’ha lliurat, malgrat els insistents rumors que corrien per les xarxes sobre la presència d’agents antiavalots a un o altre lloc de la ciutat. Tot i així, l'alcalde de la ciutat, David Bote, ha fet una compareixença de premsa per condemnar "l'ús innecessari i injustificat de la força contra una mobilització pacífica"

Bote, amb la regidora de Via Pública, Núria Moreno, denunciant la violència policial arreu de Catalunya

Que tothom pogués exercir el seu dret a vot tampoc semblava gens garantit, com a mínim fins a la 1 del migdia. Durant les primeres hores ha estat gairebé impossible poder fer-ho a causa de diversos problemes informàtics. La Generalitat ha habilitat per sorpresa el “cens universal” perquè tothom pogués votar al col·legi que volgués en cas que el que tenia assignat fos clausurat per la policia. Però la Guàrdia Civil ha tombat la web a la que les meses electorals havien d’accedir per consultar el citat cens. Durant força hores molts col·legis s’han aturat completament o han funcionat a mig gas.

Fins a la 1 del migdia ha resultat complicadíssim poder votar, però quan els problemes tècnics s'han resolt, tothom ho ha pogut fer

Però cap a la 1 s’han començat a solucionar els problemes, gràcies en bona part a la intervenció d’informàtics voluntaris. Les cues, gegants en molts dels col·legis (hi ha qui ha fet més de tres hores de cua) s’han fos gairebé de sobte. Des de primera hora de la tarda i fins a les 8, quan han tancat els col·legis, tothom ha pogut votar amb rapidesa i normalitat a Mataró. 

Gentada al Damià Campeny a primera hora del matí

Els col·legis han obert a les 9 del matí, però l’activitat ha començat força abans. No eren ni les 6 de la matinada i desenes de persones s’agrupaven a les portes dels col·legis electorals de la ciutat. La consigna era ser-hi perquè, quan arribessin els Mossos d’Esquadra, no poguessin executar l’ordre de precintar-los que provenia del TSJC. La Policia de la Generalitat ja va avisar que compliria l’ordre el diumenge al matí, però que no empraria la força. La “resistència” ciutadana ha fet que no tanquessin cap col·legi, ni de Mataró ni de Catalunya. Veient això, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional han decidit actuar pel seu compte quan han començat les votacions, però Mataró no ha entrat en els seus plans.

Cues a l'Escola Pia, al Torrent, sota la pluja

Els temors i incerteses viscuts durant matí i migdia s’han anat esborrant cap a la tarda i han desaparegut del tot quan han tancat els col·legis. Moltíssima gent s’ha bolcat als carrers, primer amb la instrucció de seguir protegint els col·legis electorals mentre s’acabava de votar i es feia el recompte, i després ja amb un caràcter purament festiu. Espais com plaça de Santa Anna (Escola Pia), la plaça dels Bous (Damià Campeny) o el passatge Pau Claris (Institut Laia l’Arquera) han viscut una autèntica celebració. S’ha desfermat l’eufòria, la sensació entre tots els partidaris del Referèndum que finalment s’havia aconseguit, malgrat una quantitat enorme d’impediments que durant tot el dia semblaven haver-lo posat en perill de mort.

Recompte al Damià Campeny

Mentre es duia a terme l’escrutini dels vots a càrrec dels membres de les meses amb el suport dels representants de l’administració (tots ells voluntaris), als carrers es vivia un ambient que semblava de Festa Major. Centenars de persones tan bon punt entonaven Els Segadors com cantaven El Bequetero, cridaven proclames a favor de la independència de Catalunya o embogien quan els tractors dels pagesos que han donat suport al referèndum passaven pel seu costat en cercavila. I, sobretot, donaven les gràcies a viva veu als voluntaris, ja fossin grups de suport o membres de les meses, que han fet possible una jornada com aquesta.

Passades les 9 de la nit en alguns d’aquests col·legis s’ha proclamat de viva veu davant dels assistents els resultats: en tots ells victòria rotunda del 'Sí'

Passades les 9 de la nit en alguns d’aquests col·legis s’ha proclamat de viva veu davant dels assistents els resultats. Cap sorpresa en cap d’ells: victòries rotundíssimes del ‘Sí’. El més important ara, però, serà veure el percentatge de participació, i també deixar clar que el referèndum contenia totes les garanties (quelcom que s’han encarregat d’examinar observadors internacionals arreu del país, dos dels quals han estat presents a Mataró). Però si bé en un referèndum normal el resultat sol ser l’únic que importa, en aquest és fins i tot secundari. Perquè l’1-O de normal no n’ha tingut res. Ha estat un dia extraordinari en tots els sentits, a Mataró i arreu del país. Les conseqüències són imprevisibles, però segur que n’hi haurà.