La Laia l'Arquera és una de les protagonistes dels aniversaris de 2024

Redacció

Dues exposicions pel primer quart de segle de la Laia

El Museu de Mataró recorda els 25 anys de la Laia l’Arquera amb una doble exposició sobre el símbol i sobre Rovira-Brull a Can Palauet i Can Serra

La Laia l’Arquera fa 25 anys aquest 2023. L’aniversari en sí serà el dia de Tots Sants però la celebració del quart de segle s’anticipa i mobilitza dues sales del Museu de Mataró, Can Palauet i Can Serra. La Laia seguirà presidint la porta Laietània de Mataró però durant setmanes la plaça de l’Ajuntament celebrarà amb dobla mostra l’aniversari de l’arquera més coneguda de la contrada.

En aquest quart de segle, la Laia l’Arquera s’ha convertit no només en el monument més imponent i característic de Mataró sinó també en un símbol de la ciutat. Una de les seves principals icones. Això ho sap tothom però la trajectòria del seu enyorat autor, Josep Maria Rovira-Brull així com tots els detalls de l’encàrrec, ideació i realització de la seva escultura més magna poden ser força menys de domini públic. Aquest és l’interès especial de les exposicions que s’inauguren aquest divendres 3 de març.

L’exposició a Can Palauet recorda i documenta tot el procés de realització de l’escultura, amb imatges i entrevistes actuals amb les persones que van participar en el procés i els reptes que els va suposar. També s’han recuperat documents gràfics de la mà de Marga Cruz, Lluís Gibert, Jonathan O´Rorke i del Fons de la Televisió de Mataró i del Fons Carreras dipositats a l’Arxiu Municipal.

Per altre cantó, l’exposició a Can Serra, és un tast monogràfic de la trajectòria artística de Rovira-Brull i compta amb la cessió d’obres per part de col·leccionistes particulars.


La Laia l’Arquera


L’Arquera és la fita i la icona de Mataró. Segons Rovira-Brull, representa i ret homenatge als nostres avantpassats. És dona i arquera, i simbolitza la deessa de la fecunditat de la Terra. Té l’esperit de les pintures rupestres, és caçadora, i té la força de les Venus prehistòriques i de la deessa grega Artemisa, la Diana romana.

El seu nom, Laia, fa referència als laietans, població ibera que va habitar la costa central del Principat fa més de 2000 anys. Per aquest motiu apunta a la muntanya de Burriac, creant un nexe amb el poblat ibèric d’Ilturo (capital de la Laietània) i amb l’establiment dels pobladors de la vall de Cabrera, cap al segle I aC a la ciutat romana d’Iluro (Mataró).

Moment de la instal·lació se la Laia l'Arquera. Foto: Arxiu Museu de Mataró


L’escultura realitzada en ferro fa 24 metres des del terra fins al cap, i 34 metres fins a la punta de l’arc. A la part més alta d’aquest hi té un llum per alertar els helicòpters, i un parallamps. Pesa 34 tones, i disposa d’una estructura interna o esquelet format per una retícula de bigues d’acer. Per a la seva construcció es van utilitzar 152 metres de bigues i perfils d’acer, 200 m2 de planxa d’acer de 2 cm de gruix i 1.900 cargols, femelles i volanderes. L’Arquera descansa sobre un bloc de formigó de 4 x 4 metres i vuit micropilots de 12 m de llargada.

A finals de 1997, s’enderroca el concorregut viaducte de l’antiga autopista conegut popularment com a «Scalèxtric». L’any 1998 es construeix la gran rotonda el·líptica, La Porta Laietana, a l’entrada sud de Mataró, que esdevé el nou punt de referència de la ciutat. L’escultura, Laia l’Arquera, serà l’emblema i marca d’un nou projecte de planificació urbanística de la ciutat que ordenarà i cosirà els accessos i vincles dels barris amb el centre de la ciutat, tal com la coneixem avui.

L’autor i la seva obra artística

Josep Maria Rovira-Brull (Barcelona, Gràcia, 1926 – Mataró, 2000), pertany a les segones avantguardes artístiques. Viu la Guerra Civil i la postguerra, episodis que marcaran la seva vida i la seva obra. Activista convençut, va militar al PSUC en dictadura i en democràcia defensant les llibertats. Amb un llenguatge crític, sarcàstic i contumaç, i la vegada oníric i poètic, va practicar diversos estils, gèneres i tècniques. La pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració tot eren, per a ell, formes d’expressió artística.