El proper 15 de juny farà tres anys de la mort de Manuel Cuyàs i Gibert. La pèrdua d’aquest periodista, escriptor i referent cultural de la ciutat i del país va consternar la capital del Maresme. Amics, entitats i col·lectius van trobar-se de seguida per tal que una personalitat de la importància i l’ascendència durant tantes dècades no quedés sense homenatjar degudament. El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró va aprovar dijous passat la part més institucional de tota aquesta iniciativa: la concessió de la Medalla de la Ciutat, lògicament a títol pòstum, per a Manuel Cuyàs.
La Comissió Cívica d’homenatge a Manuel Cuyàs i Gibert ha treballat aquest temps en diferents fronts, essent el de reconeixement de ciutat un més d’ells. Va ser Òmnium Cultural Maresme qui ho va demanar i l’Ajuntament ho ha tramitat fins a ser dut a votació en Ple. 25 dels 27 regidors van votar-hi a favor. L’abstenció dels dos electes de Ciutadans van fer malbé la fotografia d’unanimitat que se sol associar a aquest tipus de tràmits.
El gran cronista de la ciutat, el país i els seus temps
L’acte d’atorgament de la Medalla de la Ciutat culminarà l’homenatge de Mataró a un home de cultura que sempre en va fer gala i ostentació, del seu mataronisme. Quan va exercir localment però també amb tota la seva obra d’abast nacional. Manuel Cuyàs, un referent per a tot el periodisme mataroní, maresmenc i català, va ser un gran lector, cinèfil, mestre, gestor cultural, cronista, tertulià, periodista, escriptor i biògraf. En clau local es pot ben dir que va ser el gran cronista de la ciutat i del seu temps. Algú que relatava i interpretava el dia a dia sempre amb referències i reflexions que barrejaven el general amb el concret, Mataró i el país, l’habitual amb l’excepcional. El seu conegut llibre ‘El nét del Pirata’ relatava la seva vida i, amb ella, la d’un Mataró molt concret.
Tal i com recull el reglament d’honors de l’Ajuntament “la medalla de la Ciutat és una manifestació d’agraïment que s’atorga per una actuació personal o col·lectiva en favor de la Ciutat, que hagi tingut un ressò especial o una repercussió notable en els àmbits cultural, artístic, econòmic, social, polític o esportiu”. Amb la repercussió de l’obra i els articles de Cuyàs la condició citada de ressò especial o repercussió notable és més que acreditada en el cas del mataroní.