L'alcalde, durant la Crida. Foto: Max Noè-van Woerden

Cugat Comas

La Crida més cridada de Bote: “aquest any sí!”

L’alcalde proclama la victòria sobre la pandèmia entre la bronca de la Teixidora en una Crida impuntual i massiva

“Mataró, aquest any sí!”. Les quatre primeres paraules pronunciades per l’alcalde David Bote són el millor resum de la Crida, amb la que complint la tradició, a 25 de juliol, la ciutat ha entrat fervorosament en la litúrgia de Les Santes. Una Crida literal, declamada a molt volum per imposar-se sobre la bronca del col·lectiu de la Teixidora que ha protestat i increpat a l’alcalde.

La Crida ha començat amb pràcticament un quart d’hora de retard, quelcom impropi del ritual de Les Santes i més d’un dia mil·limetrat i cronometrat com el 25. Deurien ser les ganes de festa i la gentada, que feia difícil l’avançar de les comparses cap a l’Ajuntament.

El davant de l'Ajuntament, desbordat de gent. Foto: Max Noè-van Woerden

 

La victòria sobre la Covid

David Bote, cridant literalment, ha vinut a proclamar la victòria sobre la Covid tres anys després de la seva darrera Crida. I ho ha fet amb visió retrospectiva d’aquest temps. “Moltes coses han canviat que preocupats en han deixat. 5 mesos de guerra a Ucraïna i una gran batalla mundial contra el coronavirus.  Tots trobem algú a faltar... per ells: un record, i per nosaltres, la festa, per tot Mataró, impregnats de força i d’esperança”, ha dit per afegir un altre homenatge als qui van remar contra el virus. “A qui ens heu ajudat a vèncer, el vostre esforç i disciplina és força, és vida. Sanitaris, policies, treballadors de la neteja o dels supermercats, a tants i tants, vagi per endavant, moltes, moltes gràcies”, ha dit.

Bote ha demanat també, abans de fer una mena de recompte a 15 amb aires del Caloret de Rita Barberà, unes Santes civilitzades: “A qui tant estimeu la cultura, fem-la popular, retrobem-nos. Cantem, ballem, amb seny…amb rauxa, unim-nos fent Festa Major.  Petits i grans, joves i família... Tots, tots a una, a Mataró són i seran Santes. Les volem cíviques, segures i igualitàries, les volem de totes i de tots; per a tothom i de tothom. A Mataró som gent diversa i avui som tots de festa”, ha dit. 

Un moment de la Crida. Foto: Noè-van Woerden


Bote ha encès la traca i tot s’ha desfermat. El Paquito de la Banda, els Nans amb salutació expressa dels tres centenars d’enguany, les momerotes, els dos dracs i després del foc, amb aquell formigueig de canalla cap endins del tancat, l’Àliga i els Gegants. El clímax de la primera Dormida en tres anys, òbviament, en Robafaves.

A tot això i per enésima vegada, el davant de l’Ajuntament s’ha demostrat petit i escandalosament insuficient per acollir aquest acte. Rere l’Ajuntament, molta gent i molta pantalla però sense sentir-se el so. Coses de Santes que tant i tant les havíem esperat i que el volador de tres quarts de vuit ha decidit de tornar-nos a afartar-nos-en.