Oriol Estela, autor de l'article 'El Maresme, territori estratègic per a la metròpoli'

El Maresme, territori estratègic per a la metròpoli

Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, reflexiona sobre el potencial de les noves aplicacions del tèxtil, l’economia circular o l’economia blava com a actius del Maresme a l'àrea metropolitana

El procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” es va posar en marxa el juny de 2020 recollint l’herència de més de 30 anys de plans estratègics a Barcelona. Avui, per primera vegada, es treballa en un pla per a la regió metropolitana, tenint en compte que és el territori on es desenvolupa de manera quotidiana la vida del gruix dels més de cinc milions de persones que l’habiten.

Prendre la regió metropolitana de Barcelona com a referència no és només el més coherent, sinó que és el més convenient per a les ciutats i pobles que la configuren i per al conjunt del país.
En primer lloc, perquè els principals reptes als que s’enfronten els nostres municipis transcendeixen clarament les fronteres administratives. En segon lloc, perquè en parlar de regió metropolitana ho fem d’un territori complex i molt divers, que obliga a pensar i definir com potenciar el policentrisme urbà i les relacions amb els espais naturals i rurals. També perquè hauria de ser una manera de fer tothom partícip de decisions estratègiques que se solen prendre des del nucli de la metròpoli, però que afecten de ple al conjunt, com ara la Zona de Baixes Emissions, les regulacions sobre l’habitatge o la descongestió turística, per citar-ne només algunes.

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, organització que aplega centenars d’institucions i organitzacions de la metròpoli, en tant que encarregat d’impulsar el procés Barcelona Demà, hi ha posat en el centre la reducció de les desigualtats socials i territorials en el context de l’emergència climàtica.

Des del punt de vista social, les actuals dinàmiques demogràfiques i residencials metropolitanes, molt vinculades a la crítica situació del mercat de l’habitatge, posen en risc la capacitat d’actuació de molts municipis. L’alliberament dels peatges o l’emergència del teletreball també són factors que hi incideixen, i dels que caldrà seguir-ne l’evolució. Però tots aquests elements tenen una cosa en comú: es desenvolupen amb força a Barcelona i el seu entorn més proper i s’expandeixen ràpidament a territoris com el Maresme, que hi ha de fer front amb eines molt més febles que les dels municipis de l’AMB.
Així mateix, Barcelona no pot ser un “forat negre” que absorbeixi oportunitats econòmiques. Just abans de la pandèmia, l’AMB ja concentrava més del 50% de l’ocupació catalana. Mentrestant, apostes de desenvolupament econòmic fora d’aquest àmbit reben, en el millor dels casos, un tímid suport d’altres administracions. En el cas del Maresme, el potencial de les noves aplicacions del tèxtil, l’economia circular o l’economia blava, fan de la comarca un actiu estratègic que cal cuidar i reforçar.

És per això que considerem que el Compromís Metropolità 2030, que esperem que vegi la llum la primavera vinent, és una oportunitat per a Mataró i el Maresme de fer sentir la seva veu i participar de l’estratègia de futur per al territori metropolità. I és en aquest sentit que n’esperem la implicació de les seves institucions i entitats.

Etiquetes: