El projecte d’Ordenances Fiscals presentat pel Govern del PSC i EnComúPodem per l’any 2020, sotmet la ciutadania a una pujada d’impostos desconeguda a Mataró des de fa anys. Citem-ne alguns exemples:

- IBI (Impost Béns Immobles): +8%

- Plusvàlues: +17,8%

- Aparcaments Públics: entre el 6 i el 21%

- IAE (Impost Activitats Econòmiques): +8%

- Zona Blava: +6%

- Grua Municipal: +8%

- Taxa de la Brossa: + 5,5%

Sabem que la ciutat té grans reptes aquest mandat: millorar la neteja urbana i el transport públic, augmentar la dotació de Policia Local, lluitar per la ocupació i la cohesió social, defensar i estimular el comerç urbà, transformar el Port de Mataró, estendre la ciutat universitària, discutir l’ampliació del Mataró Parc, afrontar les emergències climàtiques i habitacionals,  i tantes altres coses... I que per fer-ho calen recursos. Ho sabem.

Però és realment necessària aquesta garrotada a les nostres butxaques?

No coneixem quin és el Pla de Mandat 2019-2023 de la coalició de Govern, ni quins són els seus plantejaments de model de ciutat o quin enfocament donaran a l’increment de la qualitat dels serveis quotidians que actualment no funcionen (neteja, llicències, ...).

El Govern ha fet l’esforç que des d' ERC-MES reclamem de fa anys, de revisar de dalt a baix el pressupost municipal?

El Govern ha fet l’esforç d’identificar partides supèrflues o ineficients per alliberar recursos econòmics i humans?

És evident que no.

De fet, si fem memòria d’aquests darrers anys, es pot comprovar que la política tributària a la ciutat ha estat dirigida amb un desacomplexat criteri electoral.

Els anys 2018 i 2019, fa pocs mesos, any d’eleccions... el Govern del Sr Bote va congelar tributs i taxes (IAE, IBI i Brossa), sense repercutir ni tan sols l’IPC.

Al mateix temps va desencadenar una frenètica inversió de darrera hora a l’espai públic amb obres i millores per tot arreu (asfaltats de carrers, voreres, arbres, ...).

Els gestors polítics municipals tenen l’obligació d’anticipar el futur, de liderar canvis, de pensar la ciutat amb uns quants anys per davant i això és absolutament incompatible amb una política tributària erràtica que un any no puja i el següent multiplica per 5 l’IPC previst.

El Govern ha presentat l’avantprojecte d’ordenances fiscals amb el nom de “Proposta de Pacte Fiscal 2020-2023”.

Pacte? Amb qui? Com el seu nom indica, hauria de ser un pacte entre tots els actors polítics, econòmics i socials de la ciutat.

Però no és el cas. Aquest projecte, ja fet públic, ha estat només pactat entre els partits de govern. Imposa tota la graella de pujades generalitzades i no explica com evolucionarà la càrrega impositiva als ciutadans durant el mandat, o fins i tot més enllà.

O molt canvien les coses, o m’atreveixo a pronosticar que el darrer any de legislatura no pujaran ni tan sols l’IPC.

Des de ERC-Moviment d’Esquerres, estem disposats a parlar de tot i pactar amb tots els grups polítics, però si el que pretén el govern són adhesions incondicionals a una política desnortada, no ens hi trobarà.