Quan el periodisme local era amateur, com tantes altres activitats, els corresponsals de la premsa barcelonina eren persones amb una altra ocupació laboral. Les cròniques enviades des del territori (com es diu ara) es feien els vespres, caps de setmana i en hores mortes. Una realitat que ha durat fins fa ben poc, uns vint o trenta anys.

Un dels corresponsals més actiu dels anys quaranta i primers cinquanta va ser Vicenç Borràs Baiges. Nascut a Reus el 1891, va arrelar a Mataró, on es va casar amb M. Àngels Esteller, amb qui va tenir dues filles, Angelina i M. Assumpció. La primera, casada amb Martí Fradera, de les gasoses La Mataronesa.

Foto carnet Vicenç Borràs (2)

Vicenç Borràs treballava a l’Ajuntament i precisament en el moment de produir-se el buit de poder per la retirada dels republicans i abans de l’entrada dels “nacionals”, com a cap accidental de Governació i Assistència Social, amb altres cinc funcionaris, va ser un dels testimonis del la renúncia del secretari habilitat Salvador Cuadras i dels que van nomenar secretari interí Josep Solà Sanfeliu. A la seva esquela es va fer constar “Oficial administrativo del Excmo. Ayuntamiento” i “Corresponsal de prensa”. 

Caricatura Cuyàs

Vicenç Borràs va ser corresponsal de La Vanguardia, El Correo Catalán, Solidaridad Nacional i Hoja del Lunes. A la premsa local també hi va ser present i li hem conegut ressenyes i cròniques al trisetmanari Mataró els anys quaranta i fins al seu decés. Signava habitualment “V. Borrás B.” o V. Borrás Baiges. La major part dels seus escrits parlen d’actes ciutadans, culturals i festius. Anuncia la reobertura del Teatre Monumental pel dia 1 de gener de 1950, amb la representació d’Aida. El 1951 fa la crònica de la Fira Comercial, on destaca els treballs de la Casa Mach; el 1952, l’Aplec de Sant Martí de Mata, on ressenya una acampada de mataronins i vilatans de Sant Vicenç i de Llavaneres, i el 1953, una conferència del P. Gabriel del Estal en el marc de l’homenatge a Verdaguer.

Al diari Solidaridad Nacional l’abril de 1953 va publicar una curiosa peça, “Los marinos norteamericanos visitaron nuestra ciudad”. Explica com tripulants del portaavions Tarawa de la VI Flota, fondejat a Barcelona, van jugar un partit de bàsquet contra una selecció local a la pista del Velòdrom (va guanyar Mataró per 34-32). Se’ls invità a una recepció a l’Ajuntament, un refrigeri i un ball al Centre Mataroní.

Borràs és autor de la lletra de la sardana “Dansa d’amor”, amb música d’Enric Torra, i de la poesia ”Cant a Mataró”. El 22 de maig de 1953 uns amics li van retre un homenatge amb motiu del seus quaranta anys de periodisme, considerant-lo el “degà dels periodistes mataronins”. Al domicili de la família Arenas, seu del Gremi de les Belles Arts, se li oferí una vetllada literària-musical amb intervencions del rapsoda Josep Reniu, els músics Torra i Joan Tutó, els germans Arenas, Pere Mach i Manuel Cuyàs. Aquest li lliurà una caricatura i Jordi Arenas un pergamí. Morí el 14 de maig de 1954.