Vaig coincidir amb Pere Català i Roca un dia d’octubre, a la fi dels anys vuitanta, ja de bell antuvi, vaig veure que em trobava davant d’una personalitat que al llarg de molts i molts anys, havia estat com una anella entre la Catalunya vençuda i la Catalunya que podia tornar a ser.

Després d’aquell dia d’octubre a 1989, arran d’una conferència a Òmnium Cultural sobre la Catalanitat de Colom, la nostra relació es va anar engrandint per l’interès comú que sentíem per  aquesta causa i per l’interès de tots dos per aquella terra que es dreça com un enclavament mediterrani de la nostra catalanitat, és a dir, l’Alguer.

Un home, Català i Roca, que des del temps de la negror fins que s’albirà l’albada de les llibertats, va ser un resistent actiu i incansable a favor de Catalunya posant en aquesta comesa el més bo i valuós de la seva persona. I en cap instant va dubtar de la seva convicció catalanista per a la qual va fer nombrosos sacrificis d’ordre moral i material. És de desitjar que algun dia s’escrigui la història de la  llarga relació de Pere Català i Roca amb l’Alguer,  en  la qual no tot foren flors i violes.

Els que el coneguérem d’aprop sabem que  fou un home lleial als seus amics i compatriotes i fidel als ideals, tot hi no ser objecte, moltes vegades, en l’activitat sacrificada,  de la consideració que li hauria correspost.

S’ha dit  i escrit de P. Català i Roca que per la seva actuació en nombrosos camps de la cultura era un home polièdric. No seré pas jo qui ho negui. El vaig conèixer prou bé i el vaig considerar com un mestre  admirable per a mi  en  catalanitat, història i humanisme.

En el meu albir en Pere Català,  va ser com una figura del Renaixement, sabia de totes les disciplines, especialitzat en unes i bon coneixedor d’altres, historiador, etnògraf, l ingüista, cap camp de les humanitats li era aliè i a més  fotògraf  artístic i industrial. I divulgador cultural. Tota la seva obra escrita n’és testimoni.

Pere català i Roca, algueresista

Home profundament apassionat per Catalunya,  va esmerçar treball, esforços i recursos àdhuc per la pervivència de la catalanitat de l’Alguer, aquesta ciutat de parla catalana.

Només cal llegir el llibre “Invitació a l’Alguer actual” (Raixa 1957) o el núm. 441 de  “Tramontane”,  revista mensual del Rosselló 1961, per adonar-se que per damunt del recercador dels orígens i la continuïtat dels contactes entre Catalunya i l’Alguer, s’hi troba un alè que batega, una ànima que empenta i un amor a la ciutat sardocatalana  i a la seva gent que es converteix en expressió divulgadora o en recerca rigorosa o en un seguit d’actuacions de mena social entre les quals cal remarcar:

  • la participació amb el Centre d’Estudis algueresos, fundat pel general Catardi, per Pasqual Scanu i per Antoni Mossa (1956)
  • el Retrobament de l’Alguer ( 1960 ),
  • la pertinença a l’Associació Amics de l’Alguer de Barcelona, que va col·laborar en crear.
  • Al llarg del temps va mantenir una llarga relació amb Mn. Peana, Mn. Gallo i Mn. Manunta, primer president d’Òmnium Cultural de l’Alguer amb qui va mantenir una continuada correspondència aplegada en el Volum “Un Epistolari profitós” ( Ed. La Cellere. 2005)
  • El 1998 publica “L’aventura catalanista de la Palmavera” on s’estudia amb profusió l’únic intent alguerès de caire polític de vinculació amb el Principat

Tot plegat agombolat per un esperit militant i generós.

Per acord unànime del municipi alguerès, Pere Català va ser nomenat fill honorari de l’Alguer l’any 2000. i setze anys més tard, el 2016, se li va dedicar un carrer a la contrada del Carmine que diu “Carrer Pere Català Roca, fotògraf  i històric ciutadà honorari de l’Alguer”

Uns Reconeixements altament merescuts car a més de la seva activitat de consignador de fets i de furgador d’arxius i d’aplegar documentació  sobre l’Alguer, es va relacionar per la causa algueresa amb personalitats acadèmiques, culturals i polítiques i, cal dir-ho amb rellevància, amb la gent del poble.

Pere Català i Roca ha estat un vincle  perdurable i fidel i desinteressat , sens dubte el més,  de tota la relació entre Catalunya i l’Alguer.

Pere català i Roca, estudiós de Colom i partidari de Colom català

Immers, l’octubre de 1989, en la creació d’una associació que defensés i divulgués les proves de la catalanitat de Colom, vaig tenir l’honor de comptar amb en Pere Català i Roca formant el Grup Pro Colom Català que era la llavor del que havia de ser en 1991, el Centre d’Estudis Colombins, del qual n’esdevingué cofundador.

En Pere Català s’hi havia incorporat amb un gran rodatge i amb el seu saber extens i profund  de la nostra història i s’hi va trobar amb persones d’una gran alçada intel·lectual : el doctor Frederic Udina Martorell, antic director de l’ Arxiu de la mal anomenada Corona d’Aragó;  l’advocat Caius Perellada, expert en la qüestió colombina; en Josep M. Castellnou, professor reconegut de llengua catalana; en Josep Porter, estimat internacionalment com a bibliòfil, i d’altres de més joves Eduard Tell, Jordi Galvez i el que escriu aquestes lletres, els quals no teníem altre mèrit que seguir la vocació de treballar per trobar, de manera definitiva, la  justificació  de la veritable naturalesa del descobridor del Nou Món, convençuts de la seva intima relació amb la nostra pàtria, Catalunya, seguint les petxades del Dr. Lluís Ulloa Cisneros.

Però era en Pere Català qui portava en la ment i en el cor una inquietud viva que venia de lluny ja que l’any  1951 havia participat en el Congrés Colombí de Gènova on va presentar la comunicació titulada “Los escritos de Colon i consideraciones sobre sus firmas” i en el mateix any havia publicat “Los monjes que acompañaron a Colon en el segundo viaje” i “Sobre los italianismos observados en la carta de Colon a Santàngelo”.

És, doncs,  des del 1989 que Pere Català fou una peça fonamental pel que serà el futur Centre d’Estudis Colombins del qual en va empènyer la vida i hi figura com el primer recercador, conseller i divulgador. La seva tasca incansable i assenyada va fer que tots els colombins, membres del centre i simpatitzants, li tinguéssim sempre un gran respecte i una gran admiració ja que també en el seu treball d’estudiós va ser bondadós comprensiu i lliberal i d’una conversa clara i precisa que captivava.

El nostre home va ser prolífic autor sobre la vera naturalesa de Colom, però de totes les qualitats que hem anat esmentant, i que moltes vegades van ser el liniment que va fer esdevenir suaus les arestes que presentaven les opinions més contraposades en els temes històrics, no van destorbar aquelles que el historiador ha de tenir com a seves constantment:

  • El rigor en la lectura, en l’estudi i en les conclusions a les quals va arribar en el treball de recerca històrica.
  • La implicació del mètode científic segons el qual només és conclusiu  allò que els documents aporten.

Per donar la veritable dimensió al treball constant, intens i dreturer d’en Pere Català en aquest àmbit de la recerca històrica creiem indispensable referir-nos encara que breument a la seva producció escrita en referència al tema colombí i en la qual podem distingir quatre blocs o tipologies de documents :

  • Bloc A: que correspon als llibres o volums que han estat publicats :
  • Els quatre germans Colom . Ed. Dalmau 1978.
  • A l’entorn de Cristòfol Colom. Ed. Dalmau 1978
  • Un corsari anomenat Colom. Ed. Dalmau 1988
  • Ferran el Catòlic, vidu i “catalanote”. Ed. Dalmau 2003
  • Un frau històric: La relació del segon viatge atribuida a M.de Cuneo . CEC 1995
  • Pinzonada contra Colom. CEC 2001.
  • Bloc B : Comunicacions publicades en llibres d’actes de diversos congressos. Es tracta de 10 publicacions presentades a congressos internacionals o d’història de la Corona d’Aragó entre els anys 1951 i el 1993. Esmentarem només algun títol dels més suggerents :
  • Contribució a l’Estudi dels Beltran (S XIV) familia senyorial de Gelida. 1999-2000 .
  • Aspectes de la Toponomástica Colombina.  1993
  • Bloc C : Articles publicats a revistes de temàtiques històriques :
  • Es tracta de 4 articles publicats a la revista trimestral “Tramontane” del mes de juny, el mes de setembre de 1951 dins l’apartat.”Qüestions colombines que afecten Catalunya”.
  • Articles escrits expressament per al Butlletí del Centre d’Estudis Colombins que sumen 17 i que estan datats entre els anys 1991 i el 2000. Alguns dels títols més destacats són :
    • “Lluís de Ulloa Cisneros , esbós biogràfic”  
    • “Sobre el port de Palos, resposta indirecta a la qüestió de Pals
  • Bloc D: Aportacions de Català Roca a “Colom i el món Català” llibre publicat l’any 1993 pel Centre d’Estudis Colombins i editat per Ed. Dalmau, que constitueix una veritable enciclopèdia temàtica i del qual es autor de 33 articles dels 74 de què consta l’obra. A més cal remarcar que en fou coordinador i corrector científic de tot el llibre, tasca ingent feta en el marc de la celebració del cinquè centenari del descobriment de les Índies Occidentals, avui anomenades Amèrica.

Síntesi de l’esposició:

En resum, he tractat sobre dos àmbits que en Pere Català i Roca va treballar, i estudiar i s’hi va implicar personalment, val a dir que va ser un gran honor poder compartir aquestes dedicacions. Aquesta proximitat em permet afirmar que “ No hi havia un Pere Català i Roca blanc per a uns o vermell per a uns altres o blau per uns tercers, de Pere Català en resta l’única memòria d’un perfil sòlid que coincideix plenament amb el significat dels seus cognoms : CATALÀ de sentiment pregon i pràctica irrenunciable, i ROCA forta com el granit que cap fenomen social associatiu o polític advers feia trontollar les seves conviccions.

Per això, el nostre estimat Pere Català i Roca ha passat a formar part sense equívocs d’allò que en podríem dir  la consistència del nostre poble, dels seu estimat poble, la GRAN CATALUNYA i com ja hem dit en començar “una anella molt valuosa entre la Catalunya vençuda i la Catalunya que tornarà a ser”.

Així, doncs, Amics de la Ciutat de Barcelona, va voler  retre homenatge el dia 13 de febrer a l’Ateneu Barcelonès de la ciutat Comtal, aquell que en fou ciutadà tants anys en el desè aniversari del seu traspàs  acomplint així la premissa clàssica que és bo, que els pobles,  no oblidin aquells que amb més constància i més abnegadament els han servit.