Mataró al llarg de la seva història ha patit altres epidèmies semblants a la que estem patint del Covid-19. Avui i aquí parlem de les dues darreres, les dels anys 1854 (còlera) i l’any 1918 (la grip) i que van tenir efectes devastadors.

La pandèmia del còlera del 1854

Mataró al 1854 tenia uns 15.000 habitants i l’epidèmia del còlera va venir a l’estiu d’aquell any. Joaquim Llovet ha escrit al llibre: Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània el següent: «En un principi a mitjan agost, sembla que no té malicia, però a primers de setembre, de sobte, agafa una virulència extraordinària, imprevista, desacostumada, que domina la ciutat. El dia 6 de setembre moren de la pesta 138 persones i les afectades de contagi són a l’entorn de 2.000». En el mes i mig que va durar va produir 875 morts només a Mataró.  

Quines mesures es van prendre?

Inicialment l’alarma afecta a la capital, Barcelona, la gent marxa espantada amb carro, tartana, o en tren que segons la premsa de l’època els vagons són ocupats “per assalt”. Mataró a 30 quilòmetres semblava un lloc més segur.

L’Ajuntament i la Junta de Sanitat proposen mesures preventives: tenir facultatius preparats, instal·lar un hospital provisional a l’Escola Pia i estar preparats per enterrar a més gent.

S’establí un control a l’estació dels viatgers sospitosos d’estar malalts del còlera i ells i els farcells que portaven eren conduits a l’ermita de Sant Simó on hi passarien la quarantena.

Quin paper hi va jugar l’Ajuntament?

El que va poder. Molts regidors, espantats, van dimitir del seus càrrecs. No es podien despatxar permisos d’obres per ignorar-se on era l’arquitecte. Moltes fàbriques i botigues van tancar. L’Ajuntament demanà socors al governador civil que era D. Pascual Madoz que va venir personalment a Mataró i es crearen comissions i un facultatiu per cada un dels 6 barris en que estava dividida la ciutat. S’obrí una subscripció pública i el mateix governador hi col·laborà amb una important quantitat.

Alguns desaprensius es dedicaren a anar a robar a cases abandonades. S’organitzaren patrulles a les nits.

On eren atesos els infectats?

Molts a casa mateix. A l’Hospital Civil (Sant Jaume i Santa Magdalena) i a l’hospital provisional a l’Escola Pia.

Quin va ser el balanç final a Mataró l’any 1854?

La pandèmia va durar un mes i mig i va produir 875 morts a Mataró. I a l’Hospital 114. Pel setembre moria la mare superiora sor Ramona Novell i Bori (ho va ser des de l’any 1803 al 1854) i sor Francesca Traper, totes dues mataronines.

El dia 12 d’octubre, havent passat el còlera, s'oficia un funeral a Santa Maria amb sermó del pare Hermengild Coll de Valldemia i es canta un Te Deum.

L’Ajuntament, agraït a Pascual Madoz acorda posar una placa de marbre al Saló de Sessions que deia: “D. Pascual Madoz, gobernador de esta provincia el 1854. Vino a salvar Mataró de la epidemia, de la miseria y de la anarquía. A su memoria la Ciudad agradecida.”

 

La greu epidèmia de la grip l'any 1918

La darrera epidèmia que va patir Mataró va ser la de la grip de l’any 1918 a la tardor. Aleshores Mataró no arribava als 25.000 habitants ja que al cens de l’any 1920 en tenia 24.125, una cinquena part dels que hi actualment. Va ser una epidèmia que afectà tot Espanya, altres països europeus i fins a Amèrica

L’epidèmia de la grip se la coneixia popularment com “l’any de la passa” que va ser molt greu i causà una gran mortaldat a Mataró i arreu on arribava.

Bo i que els símptomes no eren molt alarmants la Junta Local de Sanitat va dictar mesures preventives i davant la proximitat del dia de Tots Sants, que la gent acostumava a anar al Cementiri, aquell any va prohibir anar-hi tant el dia de Tots Sants com el de Difunts.

El Diario de Mataró y su Comarca del dia 24 d’octubre informa als seus lectors que l’Hospital ha hagut d’habilitar un gran nombre de llits davant l’allau de peticions que hi ha.

L’Ajuntament suspèn el ball que s’havia de celebrar el dia 28 a l’ermita de Sant Simó, dia de l’aplec. També un festival al Foment de la Sardana, a benefici de la Creu Roja, al Circ Clavé se suspèn la funció d’òpera que hi havia programat. I totes les sessions de cinema, teatre, balls, reunions. Fins i tot aquells dies es suspenen les campanades de difunts per no causar més alarma a la població.

El dia 2 de novembre l’Ajuntament reunit en sessió plenària acorda constituir comissions mixtes de districte per fer una recapta pública que ell encapçalava i que el Diario de Mataró y su Comarca publicà llargues llistes amb els donatius dels ciutadans.

El 12 de novembre la Junta de Sanitat acorda autoritzar l’apertura dels teatres, cinemes, balls, i reunions de societat amb certes condicions. L’epidèmia havia remès i es tornava a la normalitat. Les sessions de cinema no podien ser contínues doncs calia establir un interval d’una hora per airejar la sala.

Quins efectes va tenir l’epidèmia de la grip a la nostra ciutat?

El doctor Trinitat Cruzate va fer una conferència sobre la pandèmia al local del Foment de la Sardana i va dir que el nombre exacte de defuncions a Mataró a causa de la grip va ser de 167 i que en total els mataronins i mataronines afectats per la pandèmia foren uns 1.500.

 

D’aquí uns anys la Covid-19 s’afegirà a la llista de pandèmies que han afectat la nostra ciutat.

Ànims que ens en sortirem!