L'aposta per la igualtat del sistema educatiu finlandès s'expressa en cadascuna de les decisions que pren. El menjar n’és una més. Finlàndia va ser el primer país del món en proporcionar menjar escolar gratuït a tots els infants i joves que reben educació infantil, bàsica, secundària i superior. I a la seva Llei d'Educació Bàsica estableix que els alumnes que assisteixen a l'escola han de comptar cada dia amb un menjar equilibrat, ben organitzat i supervisat.

I per què? Els efectes de la desnutrició en la primera infància (0 a 8 anys) poden ser devastadors i duradors. Poden impedir el desenvolupament conductual i cognitiu, dificultar o debilitar el rendiment escolar i la salut reproductiva, afeblint així la futura productivitat. Una alimentació deficient durant el període de creixement té un efecte profund en la  salut adulta, així com en l’ habilitat per aprendre, comunicar-se, pensar analíticament, socialitzar-se i adaptar-se a nous ambients.

El menjador escolar no és només un espai on els infants estan reposant forces, sinó que aquests espais suposen un nou marc per influir positivament en els resultats educatius de molts infants, per fer efectiva  la transmissió de valors socials i desenvolupar conductes que afavoreixen la convivència i el respecte en societat.

Tenint en compte tot això, es veu clar quina és la importància que tenen les beques de menjador, com un complement indispensable per a l’educació dels infants en edat escolar i els espais de menjador com a un espai clau de la nostra quotidianitat.

Però potser hauríem d’anar una mica més enllà:

En aquest sentit, les beques de menjador escolar i el menjadors escolars representen, més enllà del servei de conciliació per a algunes famílies, un espai fonamental per garantir una alimentació adequada per a tots els infants especialment aquells que es troben en situació de pobresa o exclusió social; així com un element per millorar la igualtat d’oportunitats.

Si el  temps de migdia, que  ocupa aproximadament un terç de la jornada escolar, és també un temps educatiu, caldria  transformar-lo en un temps de qualitat per a tots els infants. Llavors, per què no ens imaginem l’espai de menjador, com una part més del temps escolar, integrat en el currículum, on s’aprofitin  al màxim les potencialitats didàctiques, d'un fet tan important com és l'alimentació?

I en aquest context de reflexió ens arriba a Mataró l’anunci , que a partir d’aquest curs escolar el Departament d’Ensenyament deixarà  de finançar els ajuts de menjador als alumnes  matriculats en els centres d’educació especial de Les Aigües i l’Arboç,  provocant una situació molt delicada per als infants i famílies d’aquests centres.

No cal tenir una bola de vidre per suposar  que degut a les característiques d’aquests nois i noies, a la seva fragilitat, la supressió de la gratuïtat d’aquest servei perjudicarà directament els hàbits d’aquests  infants, crearà nous problemes de transport al migdia, i possiblement generi un augment de l’absentisme escolar a les tardes, a més a més d’un perjudici econòmic i d’organització a les famílies afectades.

La solució de nou passa per ampliar i millorar els serveis públics, no per retallar-los!!