Aquests dies  la societat “bull” davant dels comicis electorals i ens ho demostra  l’ augment de quasi 10 punts en la participació de les darreres eleccions. En paral·lel tenim un 15%  de la població a Catalunya, i en alguns pobles o  barris s’apropa al 30%, que en queda totalment al marge perquè no té dret a vot.

Al segle XXI, segle de les interconnexions i de la mobilitat, la migració és un fet cada vegada més habitual. Tots coneixem persones que han marxat del seu país buscant noves oportunitats, ja sigui per millorar les condicions de vida, per tenir feina,  buscant refugi de situacions humanament insostenibles o bé per estudis, amb expectatives d’ una vida diferent o per conèixer altres mons. Els motius són molt diversos i no per això s’ han de limitar els drets de participació plena al lloc on es resideix.

Al llarg de la història s’ha justificat la primacia d’alguns sectors autoproclamats superiors envers altres col·lectius que han estat exclosos del dret a vot. En aquest sentit tenim present  la llarga lluita  de les sufragistes  fins aconseguir  el dret a vot femení.  Ara ens toca fer un nou salt evolutiu i adaptar-nos al temps, modificant l’esquema de ciutadans de primera i de segona. Votar és un dret inherent a la persona i com a tal,  s’ha de vincular a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.

El procés per aconseguir la nacionalitat és  llarg, burocràtic i feixuc. Hi ha persones que,  després de viure legalment més de 10 anys al nostre país,  amb residència fixa i treball, encara no tenen  la nacionalitat. Compleixen amb els seus deures, treballen i paguen impostos com nosaltres i estan privats del dret de participació social i política, no poden escollir els seus representants ni ser escollits. Cal revertir aquesta situació ja  que la legislació i la justícia  afecten a tothom, independentment de la nacionalitat.

Les persones estrangeres, com a col·lectiu,  només es visibilitzen si poden participar  en la vida social i política en igualtat de condicions de ciutadania. HI ha partits polítics que coneixen  les seves necessitats i les tenen en compte en els programes i actuacions, però lamentablement n’ hi ha d’altres que volen guanyar vots creant estereotips, amb mentides i atiant rumors que estenen falses alarmes i pors a la població. Si les persones migrades votessin, a més de poder triar els representants que millor atendrien els seus drets,  s’ acabarien els discursos racistes i xenòfobs.

Quan les persones i els col·lectius senten que formen part de la societat perquè gaudeixen dels mateixos drets i deures, se’ls respecta i se’ls té en  compte, es creen vincles que repercuteixen positivament en  la convivència i el benestar de tota la societat.   Com més implicació i participació, major cohesió.  

La situació actual no és de Sufragi Universal, és de democràcia excloent.  Només podem parlar de democràcia plena quan totes les persones que habiten en un país tenen les mateixes possibilitats de participar en la societat. El dret a vot de tota la població és indispensable per consolidar i enfortir la democràcia.

La “Plataforma Vot per a tothom” es va constituir amb el propòsit d’aconseguir que el dret a vot estigui vinculat a la  ciutadania i no a la nacionalitat i així avançar cap a  una societat més justa i digna per a tothom, superant la xenofòbia i el racisme.  Serà una millora per a totes i tots.