He visitat Reserva de Col·leccions Tèxtils a la segona planta de Can Marfà Gènere de Punt-Museu de Mataró, oberta recentment al públic, des del 24 de març. Ho haig de manifestar, excel·lent, una aportació oberta a implementar l’eclosió tecnològica i social de la ciutat de Mataró entre els segles XIX i XX,  emmarcada en la fabricació del vestit de gènere de punt i les indústries complementàries. Ho assenyalo amb la satisfacció de veure com a poc a poc es va concretant la col·lecció de Jaume Vilaseca i Bertranpetit, en el monumental edifici de Can Marfà, de bonica planta manchesteriana i que ha d’esdevenir una de les instal·lacions més visitades com a referent de la ciutat.

Un Museu amb vida on s’hi passeja l’esforç i la iniciativa, la capacitat i la determinació; adonant-nos que el Mataró d’avui té les arrels en aquest sector que va liderar l’economia de l’expansió i consolidació durant més d’un segle. El Mataró d’avui, tan diferent, ha d’aprofundir en el que ha estat si es vol respectar i trobar l’autèntic sentit històric.

Exposo això perquè tot visitant l’exposició, tot just entrant a la primera planta,  hi ha un discret quadre d’honor destinat a recordar els que durant anys van dedicar moltes hores a deixar les antigues màquines en condicions de funcionament i també amb voluntat de no deixar res a la improvització, ho feren durant anys en uns magatzems propietat de Jaume Vilaseca. Un quadre amb el senyor Jaume i una vintena de col·laboradors, molts dels quals ja no són entre nosaltres.