Va ser el dissabte dia 2 d'octubre del 1999 quan la ciutat de Mataró va tenir el privilegi de rebre la visita de Julio Anguita, Coordinador General d'Izquierda Unida i Secretari General del PCE. Aquell dia, a les 6 de la tarda, el Parc de Can Tuñí de Cerdanyola estava totalment abarrotat de gent de totes les edats i de totes les condicions socials, que van acudir a escoltar les paraules d'aquell home, que des de feia deu anys estava al front de l'única organització política que veritablement estava defensant els treballadors, les dones, els joves, els pensionistes i, en definitiva, el conjunt de les capes més desafavorides de la població.

Anguita en una visita a Mataró. Foto: Arxiu Julio Anguita a Mataró

Quan Anguita va encapçalar la candidatura d'Izquierda Unida a les eleccions generals, després de l'etapa de Gerardo Iglesias, es va produir un increment en el resultat de més d'un 150%. En les primeres eleccions municipals de 1979, Julio es va convertir en el primer alcalde comunista de capital de província de la història d'Espanya. En només quatre anys, va saber guanyar-se el suport i la simpatia de la immensa majoria de la ciutadania de Còrdova i va obtenir ni més ni menys que 17 regidors d'un total de 27. La nit del 8 de maig de 1983, quan tota la militància psuquera ens trobàvem abatuts pels mals resultats obtinguts a Mataró, en conèixer els de Còrdova i altres ciutats com Sabadell, vam destapar totes les ampolles de cava que teníem ficades en gibrells. Érem plenament conscients que amb Julio Anguita podríem recuperar les alegries i esperances que havíem perdut en les eleccions generals de 1982. En total, a Espanya aquell dia, entre el PCE i el PSUC vam ser capaços de recuperar més d'un milió de vots.

Quan Julio Anguita va venir a Mataró, al barri de Cerdanyola, eren temps de divisions i de desencontres. Iniciativa per Catalunya i Izquierda Unida havien trencat les seves relacions i les perspectives no eren gens favorables per a la candidatura d'EUiA a les eleccions catalanes. Tampoc ho eren, lògicament, per a Rafael Ribó, i malgrat això la gent de Mataró va omplir de gom a gom el Parc de Can Tuñí. Mai cap partit polític havia estat capaç d'aconseguir semblant gesta. La gent es tornava boja per saludar Julio, i molt especialment els cordovesos i cordoveses que tant abunden a Cerdanyola.

Aquest matí de dissabte 16 de maig de 2020 els informatius ens han informat de la mort de Julio Anguita, hospitalitzat a Còrdova des de feia una setmana. I encara que érem conscients de la seva gravetat, tots teníem grans esperances en el seu restabliment, com ja havia succeït en les anteriors ocasions, des de l'any 1993. Ara, per desgràcia, no ha estat possible, malgrat l'immens esforç del personal sanitari que amb tanta professionalitat l'ha estat atenent durant tots aquests dies.

Descansa en pau, Julio. Els que tant t'hem estimat et seguirem estimant fins a la fi de les nostres vides i no ens cansarem de divulgar i explicar fins a la sacietat tot el que tu amb tant mestratge ens has ensenyat. Els teus mítings en directe, les teves entrevistes en ràdio i televisió, eren autèntiques obres d'art. Deixaves plenament satisfets a tots els que havíem tingut la sort i l'oportunitat d'escoltar-te.

Els teus articles en la premsa escrita, que estan penjats a les xarxes, possibilitaran que tota la gent que vulgui pugui seguir llegint-los, ja que hauran de saber que, com tu molt bé ens explicaves, cal aprendre a lluitar i a saber utilitzar correctament les forces abans d'emprendre els combats.

Julio, tu has estat un exemple en tot: aixecaves el nostre ànim quan estàvem decaiguts, vas tornar a omplir les places de toros i els polisportius. Has estat el millor i el més didàctic de tots els oradors que hi ha hagut en aquest país. Has estat el més clar i valent en els teus plantejaments i mai has insultat a ningú. Vas renunciar a cobrar la pensió com a exparlamentari i vas optar per la pensió de professor, cobrant molt menys. Has predicat amb l'exemple fins a l'últim dia de la teva vida. Fins sempre, Julio, intentarem seguir el teu exemple.