Acaba d’aparèixer a Mataró el llibre Memòries teatrals de Joan Torres i Vendrell, de Joan Torres i Picazo, fill seu, sense publicitat ni presentació. No aneu a les llibreries que no és a la venda. Si el voleu consultar caldrà que aneu a alguna biblioteca de Mataró, a l’Arxiu Municipal o al Museu Arxiu de Santa Maria. Pel proper mes d’octubre en Joan Torres, el pastisser de ca l’Oms, un apassionat pel teatre, compliria 100 anys de vida. Per això els seus dos fills, Francesc i Joan,  l’han publicat. Jo l’he llegit i crec que fa justícia al qui fou un gran afeccionat al teatre amateur de Mataró tant dalt de l’escenari, al teatre radiofònic o a la crítica a la premsa local.

Podem saber coses d’ell però també del món del teatre dels anys trenta, de la guerra (1936-1939) i la postguerra, quan a la nostra ciutat hi havia les Companyies Illa-Comas, la del Casal Mutual i la de la Sala Cabanyes. 

Joan Torres i Vendrell, a més de fer teatre ara una persona que va escriure molt, primer per ell mateix, anotant-se totes i cada una de les actuacions que feia en unes llibretes –base documental del llibre- afegint comentaris valoratius d’actors i actrius, de companyies i d’entitats. És molt interessant saber –per exemple- què es coïa entre bambolines de l’època crítica de la fusió (inicis dels anys 50 del segle XX) de la Unió de Cooperadors i l’Aliança Mataronina, quan Miquel Jornet feia i desfeia a l’Aliança, que afectà de retruc a les relacions de la seva Companyia l’Illa-Comas que tenia la seu social i actuava preferentment al teatre del primer pis del Cafè Nou (Unió de Cooperadors); i també a la del Casal Mutual (que tenia la seu a on hi havia hagut l’Iris) amb Francesc Belcos com a cap visible.

Joan Torres –el recordo molt bé– era una persona afable i educada que per ell el teatre, com per al meu pare, Jaume Cusachs, va ser la seva gran passió. I en una doble condició: com a actor i també com a crític a través del periòdic local Mataró, on signava les cròniques teatrals amb els pseudònim de Cyranio durant tres dècades (1957-1989).

També participà a la companyia radiofònica de Radio Maresma de Mataró (1951-1963). Primer la dirigia en Josep Reniu però a partir del 1958 al 1963 ell n’era el director.

Bo i que la tirada d’aquest llibre de Memòries teatrals de Joan Torres i Vendrell, és testimonial, els seus fills Francesc i Joan han tingut molta cura de que arribi a les persones que el van conèixer i també de que estigui a totes les biblioteques i arxius de Mataró perquè sigui a l’abast dels qui estimen Mataró en general i el teatre en particular.

La publicació d’aquest llibre em porta a pensar que valdria la pena que altres actors i actrius i també companyies tinguessin el seu a fi de que no es perdi la memòria popular d’aquests col·lectius i persones que durant una època van sacrificar-se i oferir el seu art dalt d’escenaris com el Teatre de la Unió de Cooperadors (Cafè Nou, que s’està recuperant), del Casal Mutual, o la Companyia Teatre Modern, liderada per la magnífica parella formada per Maria Rosa Roig i Xavier Ubach.

Actrius i actors com la Francesca Ribas, en Francesc Belcos, Rufí Illa i Miquel Comas (que donaren nom a la companyia Illa-Comas), Pere Peradejordi, Jaume Colomer, Rita Janer, Rita Ros, Júlia Verdaguer, Pilar Bocanegra, etc., també es mereixerien que les seves biografies fossin publicades.

El teatre amateur a Mataró de l’època que va viure Joan Torres (anys 30 a 80 del segle XX) va tenir una notable vitalitat. Carles Maicas, la persona que més sap i que més documentació té ens deu la història de l’art de Talia a casa nostra.

La lectura de les Memòries teatrals de Joan Torres i Vendrell és amena i a més us assabentareu que es coïa entre bambolines, farcida d’anècdotes d’actors i actrius, però també d’entitats, de moments difícils i d’altres de glòria del teatre amateur que Joan Torres va viure intensament fins a la seva mort l’any 1989.

Francesc i Joan, moltes gràcies per la vostra obra que ens recorda al vostre pare, en Joan Torres, el pastisser de ca l’Oms, que tantes tardes va oferir el seu art, el seu saber fer dalt dels escenaris o com a crític a les pàgines del periòdic local.