M’agrada la música i la clàssica encara més. M’agrada i no en sóc expert, bons amics sí que ho son i m’orienten. Dit això, considero que a Mataró el dèficit de públic quant a assistència als concerts és conegut. M’explico: el públic de concert escasseja. Cert que hi ha Escola Municipal de Música de Mataró i acadèmies privades, també grups corals amb bona tessitura musical, la Missa de Glòria de mossèn Blanch que molts canten o l’han cantada i. tot i així, els c concerts al Foment, que tan s’esmera portar endavant el senyor Vilà, no arranquen, amb poca assistència, sovint mínima. Què passa?

 La proximitat de Barcelona, la poca divulgació, el cost de l’entrada, la facilitat en escoltar gravacions de molta fidelitat... són pretextos que no s’aguanten. El Mataró musical ha viscut altres temps, temporades remarcables, amb un públic fidel que hi participava presencialment i econòmicament. És el cas d’una Associació de Música de Mataró (1927-1932) amb uns concerts mensuals d’alt calatge, mantinguts en gran part gràcies als associats. Uns concerts amb figures d’anomenada internacional, amb l’Orfeó Català sota la direcció de Lluís Millet, amb l’Orquestra Pau Casals de l’Associació Obrera de Concerts amb el mestre al capdavant, amb actuacions com el pianista Arthur Rubinstein... i tot mantingut per una associació privada.

Al Parc Central hi ha sis monòlits amb busts d’homenatge dedicats a Anselm Clavé, 1911, Pep Ventura, 1925, Juli Garreta, 1934, Lluís Millet, 1967, Pau Casals, 2004, Honorat Vilamanyà, 2015. Un altre fet significatiu, el 1927 s’inaugurà el gran orgue de la Basílica de Santa Maria. Realitats que donen carta de naturalesa a l’empenta musical de la ciutat. El 1950 un grup de melòmans que organitzaven vetllades musicals a casa de la família Viladevall Puntí, al carrer de Barcelona, fundà una nova Associació de Música de Mataró (1950-1960). S’inicia així la disposició d’oferir a la ciutat el millor de la música clàssica que corria per Catalunya, cosa que s’aconseguí al llarg de tota una dècada. Als concerts dels matins del diumenge al Teatre Monumental hi passava el bo i millor. Més endavant, desapareguda aquesta associació, Caixa Laietana va mantenir el bon nivell amb una destacada programació. Els concerts de petit format es feien a la primera planta de la Biblioteca Popular de la Plaça Santa Anna. També aparegueren unes Joventuts Musicals que aportaren el seu gra de sorra.

Aquesta és una lleugera exposició del passat musical mataroní. El cas actual és especial, més aviat incomprensible: s’ha avançat en educació i promoció musical i, tot i així, la poca disponibilitat que hi ha per freqüentar els concerts de música clàssica es fa més que evident. Em sap greu.