Es podria dir per a resumir la proposta del Govern Municipal del PSC respecte al projecte PMU-05 que afecta a la part baixa de la Ronda Barceló, que el maó torna a la costa, repetint vells errors que es va formar amb la Bombolla Immobiliària a Mataró.

Des que es va aprovar la Llei de Costes en 1988 la superfície edificada s'ha duplicat a Espanya. No vam tenir suficient amb la crisi que sofrim pel "boom" del maó, que en l'actualitat el nombre de compravendes d'habitatges aconsegueix les millors xifres dels últims deu anys, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. El maó va créixer un 6% interanual en el primer trimestre de 2018, xifra que no es va aconseguir ni en els moments més àlgids de la Bombolla.

Si tenim en compte que els pressupostos de 2018 estatals, el 97% estava dedicat a renovar i construir passejos marítims i regenerar platges amb sorres, mentre que la conservació del litoral només va rebre el residual del 7%. Podem dir que les polítiques socialistes és fonamentant de nou en el motor del maó per a tornar a caure en l'àmbit de l'especulació, com ja ha succeït amb l'empresa d'Iniesta en la pastilla de l'Iveco-Pegaso.

D'altra banda, tenim que en la Llei del Sòl, entre 1987 i 2005 la transformació del litoral va ser salvatge, amb més de 14.000 m² urbanitzats al dia només en la zona compresa en els primers 500 metres de costa. La massiva ocupació de la primera línia litoral deixa un llegat d'una costa saturada d'habitatges i és incapaç de generar els béns i serveis necessaris per a un desenvolupament sostenible en un futur immediat. Pel que el precedent de la Torre Barceló és un tret de sortida a l’especulació i al model de Benidorm per una part i de Marbella per l’altre. Un model de negoci que ens aporta el PSC, que junt amb el Corte Inglés, Can Quirze i PUMSA ens ha portat a l’arruïna a Mataró.

A més a més, és sabedor que a Mataró tenim problemes freàtics a primera línia de la costa, palpable cada vegada que hi ha temporals en la zona del "Cargol". Pel que no hem vist cap informe de Costas que indiqui si es viable o no tot el projecte. L’ATM en el seu informe de rebuig, indica que no s'ha ampliat l'anàlisi i l’estudi de mobilitat. Però el més greu és la falta de projecte de quina ciutat urbanísticament volem per la Mataró del segle XXI. El que si que tenim és un govern que té la visió d’una ciutat feta a pedaços i d’un urbanisme fet del segle XIX.

És necessari fer un model diferenciador per ser una ciutat costera de qualitat i sostenible. I creiem que en el diàleg amb tots els interlocutors és primordial per poder arribar al millor consens, i més si hem de viure amb les decisions que prenem a nivell urbanístic.