Endiumenjats; seriosos, emocionats o tranquils entren al Saló de Sessions. Regidores (són una més) i regidors acabats de proclamar. Nous i antics, més nous que vells, quinze sobre dotze. Dels antics la majoria només hi porten un mandat, amb l’excepció de Francesc Teixidó i Isabel Martínez, els més veterans. És el dia de l’estrena, del debut a la pista. Cal començar bé i la gran majoria ho fan vestits amb correcció i una elegància continguda, amb alguns tocs grocs de protesta. En aquest plenari queden fora les samarretes o bé resten sota un americana de cerimònia. El mal gust no té perquè ser d’esquerres. 

A la sala, escenografia reglamentària i plenament constitucional, quatre banderes i dos retrats. Obre l’acte el secretari municipal. Ja se sap: el funcionari roman, els polítics canvien. Amb posat de litúrgia greu proclama els resultats. La regidora més gran i el més jove formen la mesa d’edat. Novetat: a més de la presidenta, el vocal jove també parlarà, quan la norma diu que només ho fa qui presideix.

Els electes són cridats un a un per prometre o jurar el càrrec (pocs juren) i ja tenim dos blocs. Els que usen la fórmula obligada i única vàlida, i els que hi afegeixen expressions de collita o reivindicacions pròpies. Els que ho segueixen per pantalla (els assistents a baix, a la sala de premsa o des de casa pels mitjans) no senten bé les paraules pronunciades, però a la sala la cap de llista de Ciutadans se sent impulsada a protestar. Segona nota d’aquest Ple.

Obre l’acte el secretari municipal. Ja se sap: el funcionari roman, els polítics canvien

Sergi Morales és l’únic intervinent que en el seu torn s’adreça als “regidors i regidores”. Ningú més no ho fa. No és un detall protocol·lari tan sols. En presentar o donar suport a un candidat a alcalde es demana el vot dels edils. És a ells i elles a qui cal dirigir-se en primer lloc i –si es vol- després al públic. Xesco Gomar (PSC) presenta la candidatura de David Bote, tot agraint la feina dels quatre alcaldes i dels regidors anteriors. Diu una de les frases del dia quan etziba que el seu grup és “la fracció mataronina de la socialdemocràcia mundial”.

S’obre el torn d’intervencions. Teixidó (ERC) comença retraient fets de l’anterior mandat, actitud que sorprèn perquè ara no toca. Hi dedica un terç del seu temps. Sona a no haver encaixat bé els resultats i, potser m’equivoco, a un mal perdre. Sergi Morales (ECP), havent signat ja el Pacte de Govern, expressa el seu suport a la proposta del PSC. Es presenta com a veí de Cirera i reivindica el llegat dels regidors dels PSUC i d’Iniciativa. Els seus seguidors, contents i reviscolats, després de vuit anys a l’oposició.

Alfons Canela (JxMat), en una intervenció ajustada al temps i lloc, parla de fer política. Assenyala que cal tenir en compte “les noves sensibilitats socials”. Es marca uns objectius i anuncia una oposició responsable i de mà estesa. Cristina Sancho (C’s) comença amb política general i afirmant que -gràcies a ells- s’ha impedit una majoria independentista. Defineix el seu projecte de progressista, a partir del qual s’oposaran a les polítiques “reaccionàries” (sic) del Comuns, ja que segon ella el PSC una vegada més s’ha equivocat de soci.     

Al final, el reelegit Bote s’emociona, el Consistori es posa dempeus. Gairebé tots els electes aplaudeixen, el públic assistent també. Abraçades, petons, felicitacions entre familiars i amics. Tots plegats, els més endiumenjats i els que no, van abandonant la sala. No s’ha acabat res. Ara comença tot. Quatre anys per davant.