Molt capdisminuïda Mataró en l’aspecte expositiu, la comarca ha pres potent i qualitatiu relleu soreprenent-nos amb exposicions de veritable qualitat que bé mereixen la visita. Encapçalada per Llavaneres i el bon fer del seu Museu Arxiu de Can Caralt, actualment presentant obra de Ràfols Casamada, ara son Vilassar de Mar i Argentona que presenten dues més que interessants exposicions als seus respectius museus Monjo i del Càntir.

Aprofitant l’avinentesa de la fira Internacional de ceràmica Argillà, la ceramista mataronina Mia Llauder ens deixa corpresos i bocabadats amb una meravellosa exposició, del millor que hem vist en les darreres temporades, de títol “Retrats” en que explota al límit el seu bellíssim idioma plàstic.

Les seves obres son veritables escultures plenes de sensibilitat creativa amb una perfecta demostració de l’assoliment de l’artista del concepte art, en el significat de saber trametre les seves emocions i sensacions personals de manera plàstica amb un deix personal que capgira l’habitual sentiment de la ceràmica massa vegades lligada estretament a un sentit d’ofici incapaç de trencar motlles i explosionar en un sentit creatiu més global com a veritables artistes del volum, en el que el material sigui simplement un fet accessori.

Mia Llauder és en realitat una escultora que fa del volum una juguesca engrescadora que aconsegueix mitjançant les estructures modulars dels seus treballs, un complex exercici arquitectònic de regulació d’espais, ans també, i el que és més remarcable amb un dinamisme cinètic que eliminant tot el pes del material li dona significat volàtil i etèri que emociona i sedueix.

Per altre cantó Pere M. Brasó ens presenta en la seva ciutat nadiua de Vilassar de Mar l’exposició “Passem a publicitat” una nova aposta per a la seva incisiva mirada d’un art de crítica social.

Esdevingut sense que ell mateix ho pretengués, en un veritable artista de culte. Desconegut per la mass mèdia d’afeccionats, té en canvi un bon gruix de seguidors impenitents que es complauen en el gaudi de les petites joies plens d’intencions i lectures reflexives que presenta en totes i cadascuna de les seves obres, o millor seria dir, de les seves series

Uns seguidors que entenen que l’art és anar més enllà de la transmisssió d’una certa bellesa estètica, que l’art ha de mantenir per damunt de tot el fet de fer peguntes que obliguin a respostes íntimes i personals, que obliguin a la reflexió. Que l’art ha de mantenir un cert concdicionamnet social en el de crítica d’un món i uns humans que sembla hem fugit ja d’estudi.

Just això és l’esperit que domin en aquest “Passem a publitat” una exposició rodona que fa evident l’estat de gràcia creativa en la que es troba l’autor.

Dues exposicions que paga molt visitar, que mantenen obertura tot l’estiu i que us recomanem amb intensitat, aquella que sembla dominar a la comarca front a l’ apaivagada Mataró d’ara mateix.