Dimarts passat dia 1 de gener es van complir els primers 61 anys del triomf de la Revolució a Cuba. Després de 25 mesos de cruents combats, a les muntanyes primer i en els plans després, l'Exèrcit Rebel, dirigit magistralment pel Comandant en Cap, Fidel Castro, va aconseguir la victòria definitiva després de la Batalla de Santa Clara. Un jove capità de tan sols 25 anys, Ramón Pardo Guerra, al front d'un escamot de menys de 30 guerrillers, van ser capaços de derrotar un important contingent de soldats de la tirania batistiana, que pretenien accedir a la ciutat per reforçar la guarnició que es trobava totalment envoltada per la columna número 4, al comandament de la qual hi havia el llegendari Ernesto Che Guevara.

La Batalla del Tren Blindat va tenir lloc entre els dies 28 i 30 de desembre de 1958, després de la qual el règim sanguinari de Fulgencio Batista es va ensorrar estrepitosament. El tirà, acompanyat dels seus més propers col·laboradors, van fugir com rates i es van refugiar a Santo Domingo, on el dictador Rafael Leónidas Trujillo els va oferir tot tipus d'ajut.

Fidel Castro va entrar triomfalment a L'Havana el 8 de gener i el poble sencer es va llançar al carrer a celebrar la victòria que va posar fi a gairebé set anys de dictadura. El primer president, José Lleó Urrutia, i el cap de govern, José Miró Cardona, van prendre possessió dels seus càrrecs immediatament, però tots dos, que pertanyien a les classes benestants de país, posaven tota mena de traves en l'aplicació de les mesures i promeses que des de la Sierra Mestra havia fet el Moviment 26 de Juliol i el seu braç armat, l'Exèrcit Rebel.

Tenint en compte les característiques de Cuba en aquella època, el principal anhel del poble era la terra, i la Llei de Reforma Agrària va entrar immediatament en vigor. Milers i milers d'hectàrees van ser expropiades a terratinents i lliurades als guajiros (pagesos), que immediatament van començar a treballar, bé familiarment o en cooperatives. Una de les primeres finques lliurades als guajiros va ser la dels pares de Fidel, situada en Birán, i que comprenia ni més ni menys que 12.896 hectàrees.

Una altra de les promeses més importants de la Revolució era acabar amb l'analfabetisme, que a Cuba afectava més del 80% de la població. En poc més d'un any es va aconseguir eradicar, sobre la base de milers i milers de voluntaris que amb tot l'entusiasme del món es van llançar a tan noble tasca. Després del triomf de la Revolució, més de la meitat dels metges va abandonar el país, però avui, 61 anys després, Cuba posseeix més de 80.000 metges, i segons l'últim informe de l'Organització Mundial de la Salut és el país que més metges té per habitant, a més de ser el tercer pel que fa a esperança de vida.

Des del triomf revolucionari, Cuba ha patit tot tipus d'agressions, no només per part del seu veí de nord, els Estats Units, sinó per part de tots els capitalistes del món, que no poden consentir que un petit país els planti cara i els derroti. Cuba ha demostrat al món que el capitalisme i l'imperialisme no són invencibles. Per això Cuba és tan important per a tots els treballadors i per a totes les forces progressistes de la humanitat. El nostre suport ha de ser permanent, no podem baixar la guàrdia. Els que des d'aquí fan tantes crítiques a Cuba ho fan per dos motius fonamentals: uns per ignorància i altres perquè són intrínsecament perversos.