Els tipus d'interès a l'eurozona tornaran a incrementar-se el pròxim 21 de juliol, després d'onze anys a la baixa. Amb una inflació disparada per l'evolució dels preus de l'energia i les matèries primeres, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit tornar a fer ús d'una eina que pretén frenar el consum i així evitar un major encariment de béns i serveis. La mesura afecta de diferents maneres l'economia domèstica, beneficiant estalviadors –que veuran com s'incrementa la rendibilitat dels dipòsits- i penalitzant els endeutats, especialment aquells que tenen productes lligats a tipus variables. A curt termini, però, i amb la previsió que la inflació es mantindrà elevada, els experts asseguren que la pèrdua de poder adquisitiu és inevitable.
A efectes pràctics, una pujada de tipus d'interès fa que el Banc Central Europeu cobri més als bancs per prestar-los diners. Com a conseqüència, les entitats incrementen els interessos dels crèdits dirigits a famílies i empreses que volen endeutar-se, sigui per comprar un habitatge o béns de consum. Això provoca una reducció del consum i la inversió i, a la llarga, una acumulació d'estocs. Per poder donar sortida a aquest producte, les empreses es veuen obligades a abaixar preus per continuar venent, reduint així la taxa d'inflació.
Tenint en compte l'economia domèstica, els grans perjudicats a curt termini per la pujada de tipus són clarament les persones endeutades o que es volen endeutar, i els efectes ja s'han començat a notar. L'euríbor a un any –l'índex de referència per fixar el tipus d'interès dels préstecs hipotecaris- va tancar el mes de juny en el 0,85%, un punt i mig més respecte a l'exercici anterior. Una pujada d'aquest tipus, segons han pronosticat les associacions d'usuaris, es tradueix en un increment de les hipoteques d'entre 1.000 i 2.000 euros l'any.
Si es té en compte que l'import mitjà d'una hipoteca a l'Estat ronda els 150.000 euros i que el seu termini se situa al voltant dels 25 anys, una pujada d'1,5 punts en els tipus d'interès es traduiria en un increment de 1.300 euros l'any, el que per a moltes persones és pràcticament una mensualitat.
Per contra, els grans beneficiats –o menys perjudicats- en aquest escenari seran els estalviadors. "Aquelles famílies que tenien dipòsits al 0%, que no són poques, en els pròxims mesos tindran rendiments positius", assenyala el director del màster en finances i banca de la UPF-BSM, Òscar Elvira. No obstant això, aquest expert també recorda que la millora en la rendibilitat dels dipòsits no serà suficient per compensar la caiguda d'ingressos derivada de la inflació actual.
Comentaris