Capgròs
La gran banca espanyola evita, d’entrada, donar rendibilitat als estalvis que els seus clients li confien. Tot i que la taxa de dipòsit a la zona euro ja ha arribat al 2,5%, els dipòsits fins a 1 any a l’Eurozona donen un 1,34%, i a Espanya només un 0,42%
Els bancs de la zona euro (també els espanyols) reben un 2,5% d’interès per deixar la liquiditat aparcada al BCE. És a dir, tots els diners que no presten o no utilitzen són retribuits amb un interès del 2,5% i, probablement, rebran un interès superior en els propers mesos a mesura que el Banc Central Europeu segueixi pujant els tipus d'interès. Per contra, els dipòsits fins a un any donen un 1,34% a l'Eurozona i només un 0,42% a Espanya, una bretxa encara molt gran amb el crèdit, que se situa prop del 6% per als préstecs de consum i el 2,88% per a les hipoteques. En part, aquest gran diferencial permet que els bancs obtinguin beneficis històrics després d'anys de descensos en la seva rendibilitat.
La banca no mou fitxa
La gran banca espanyola no paga interessos als seus clients per l'estalvi que li confien, més enllà d'algunes campanyes puntuals més orientades a la captació de clients i la seva vinculació posterior, encara que posa a la seva disposició alternatives com els fons d'inversió garantits.
Però els estalviadors volen rendibilitat després d'anys sense i també necessiten compensar la inflació en la seva renda disponible, cosa que explica les llargues cues que es van organitzar recentment davant el Banc d'Espanya per comprar lletres del Tresor, més rendibles que la gran majoria dels dipòsits.
Per què els bancs no paguen d'acord amb els tipus d'interès?
Tot i que gairebé tots els banquers van reconèixer recentment en les presentacions dels seus comptes del 2022 que "en algun moment" hauran de pagar per l'estalvi, sembla que no serà en els propers mesos perquè no estan obligats a fer-ho de forma automàtica i a més, en tenen molta liquiditat després del covid.
De fet, tampoc van cobrar als clients particulars quan els tipus eren negatius, només a “alguns” de banca corporativa, van recordar. En tot cas, reconeixen que tot depèn del que faci la competència, i per això ja es miren de reüll per veure qui és el primer a decidir-se a remunerar els estalvis i marcar tendència.
Font: eleconomista.es
Comentaris (2)