Pot Espanya ser una potència produint semiconductors?

La pandèmia causada per la COVID-19 encara continua deixant estralls. Més enllà de l’àmbit de la salut, també ha afectat al comerç internacional per la escassetat de materials per la producció de semiconductors i microxips. Davant aquesta situació, que al mateix temps afecta a la tecnologia, sector automobilístic i demés, diversos països arreu del món han decidit establir un pla d’acció per començar a invertir més en la creació d’aquests materials necessaris. Us expliquem el cas d’Espanya i quines novetats hi ha al respecte.

Espanya i la producció de semiconductors

Durant la seva intervenció en la obertura de l’event Wake Up! Spain, el president Pedro Sánchez ha anunciat un PERTE de microxips i semiconductors dotat amb 11.000 milions d’euros. Les seves declaracions oficials han estat les següents: "El Govern vol que el nostre país se situï a l'avantguarda del progrés industrial i tecnològic. Els semiconductors són un element bàsic de tots els sectors energètics i adquireixen una importància geoestratègica mundial en un context de transformació digital de la nostra economia".

Es tracta d’un anunci lligat a la Llei Europea de Xips, un gran pla de 43.000 milions d’euros que té com a meta assolir el 20% de la producció mundial de xips per a 2030, doblant així el nivell actual establert en el 10%. Tot això es prepara degut a que en Europa no volen dependre d’Àsia i els Estats Units per la producció d’aquests materials. Per aconseguir-ho a Europa tenim aliats com Intel, que invertirà fins a 17.000 milions de dòlars en una megafactoria europea a Magdeburg, a Alemanya.

A hores d’ara el model espanyol està molt lluny dels referents americans i asiàtics, ja que no comptem amb les instal·lacions necessàries ni el personal qualificat per encarregar-se de potenciar aquesta producció. Existeixen exemples com la iniciativa del processador RISC-V europeu, en què col·labora l'empresa espanyola Semidynamics, però és més que probable que la inversió pròpia nacional no sigui suficient i necessitem més diners estrangers per impulsar la proposta.   

De fet, els 11 milions que ha proposat invertir Pedro Sánchez no són res en comparació als 100.000 milions de dòlars que emprarà TSMC (Taiwan Semiconductor Manufacturing Company) i els 205.000 de Samsung, que inclouen tant xips com biofarmacèutica i telecomunicacions (només 17.000 milions de dòlars d’aquesta quantitat ja seran destinats a la creació d'una fàbrica a Texas).

Per tot això, és molt difícil que Espanya arribi a ser una potencia important en l’àmbit de la producció de microxips i semiconductors, ja que fins ara havien depès molt de la importació asiàtica d’aquests components. A causa de la crisi generada per la pandèmia i els conflictes comercials internacionals, algunes d’aquestes relacions s’han vist afectades i ara arriba el moment del penediment i la recerca ràpida d’una autonomia que es difícil construir en tan poc temps i amb una inversió petita (per aquest àmbit) com és la d’onze milions.