En els darrers 20 anys a Mataró s’han construït més d’11.500 habitatges. Xifres que s’han assolit gràcies a la fal·lera que el món de la construcció va viure a finals dels anys 90 i a principis de la dècada dels 2000, coincidint amb la gran expansió de la ciutat en nous sectors com la Via Europa. En un sol any, el 2007, just abans de la crisi econòmica. se’n van finalitzar un 10% del total, 1.150. Els anys 1998 i 2003 també es van superar el miler de pisos construïts. De 2009 en endavant, l’esclat de la bombolla immobiliària va provocar una decaiguda impressionant. En els anys més durs, el 2012 i el 2013, tan sols se’n van construir 15 i 14 respectivament.

En els dos darrers anys, però, el sector s’ha reanimat. Quelcom que és visible a ulls dels mataronins que passegen per la seva ciutat. Les grues s’han tornat a fer presents al cel de la ciutat, i solars que feia anys que restaven buits s’han omplert de noves promocions immobiliàries. Sectors pendents de desenvolupar com ara l’Eix Herrera presenten avui una imatge del tot diferent a la dels anys més foscos de la crisi. El vigor immobiliari es fa present a molts punts de la ciutat, i fa que força gent es pregunti si no s’està caient en la mateixa tendència que va portar a la crisi del totxo, preludi del gran sotrac econòmic de fa una dècada.

recurs obra 1

Però les xifres, de moment, ajuden a calmar els més pessimistes. Si bé és cert que la construcció ha augmentat molt en els darrers anys respecte a principis de la dècada, es manté molt per sota dels anys més bojos abans de l’esclat de la bombolla. L’any 2017 es van acabar 94 habitatges, i el 2018 la xifra va arribar fins a 200. Fa dos anys el nombre d’habitatges iniciats va ser de 300, quelcom que evidentment ressalta molt si es compara amb els 2 (sí, tan sols 2) de l’any 2012. Però que resulta poc impressionant si es prenen com a vara de mesura els 1.625 de l’any 2006.

Tot i així, les xifres segueixen creixent. Les àrees de transformació urbanística amb potencial d’habitatge lliure i protegit o dotacional, que es preveu es pugui desenvolupar en el marc del Pla Local d’habitatge de Mataró 2016-2022, inclouen un total de 14 àmbits diferents. Entre tots plegats sumen un màxim de 3.512 habitatges. Els sectors que en concentren més són els d’Iveco-Renfe, amb més de 1.00 repartits en dos àmbits. També destaca el sector de Riera de Cirera, a l’antic Abanderado, on se n’han de fer prop de 600. La Ronda Barceló n’acollirà un màxim de 488, mentre que per als entorns del carrer Biada, que depèn del nou pla d’usos ara que el Corte Inglés gairebé segur que no vindrà, en podrà tenir uns 270.

L’any 2018 l’Ajuntament va ingressar gairebé 3ME de l’Impost de Construccions i Obres, el doble que fa dos anys. El gran nombre de promocions que s’estan duent a terme recentment a la ciutat han generat una certa preocupació, també dins del sector. En una entrevista recent amb Capgròs, l’exdirector de PUMSA i actual gerent de Procercasa, César Fernández, alertava que “La sensació és que el sector s’està descontrolant un pèl i la cosa fa una mica més de por”. La realitat és que s’està construint molt més habitatge que el que pot assimilar el mercat propi local, i per tant s’ha d’anar a buscar compradors de fora. Mataró està creixent pensant en especial per als “expulsats” de Barcelona, tant aquells que directament no es poden permetre comprar un pis d’obra nova a la capital catalana, on els preus estan pels núvols, com els que sí ho poden fer però pel mateix cost troben a Mataró un habitatge molt més gran i ben situat. Una situació que també s’està vivint a municipis com Badalona, que com Mataró presenta com a avantatge respecte a altres ciutats de la corona metropolitana l’atractiu de disposar de front marítim amb terrenys on encara s’hi pot construir.

És per aquest motiu que els sectors més propers al mar són els que concentren la majoria de noves promocions d’habitatges a Mataró. Algunes de ja acabades o a punt de fer-ho, com les del sector del Rengle, amb pràcticament tots els pisos venuts. Tots ells d’un perfil similar: primera línia de mar, acabats d’alta qualitat, piscina comunitària, preus força elevats i per tant no accessibles a totes les butxaques i proximitat a l’autopista, gràcies a la qual en 20 minuts –si no hi ha congestió de tràfic- et pots plantar a Barcelona, la gran marca global que atreu inversors a més de 30km a la rodona de la ciutat.

residencial ernest lluch solvia

Solars que han estat buit des de fa més d’una dècada, com el dels entorns de la fàbrica Vapor Gordils a tocar de l’estació, avui ja estan ocupats per grues. D’aquí a poc també ho estarà l’antiga Prades, també al front marítim, que es convertirà en una gran plaça rodejada d’habitatges, i porta d’entrada de la connexió entre el mar i el barri de l’Escorxador. En aquest mateix barri segueixen a molt bon ritme les obres de l’anomenat Eix Herrera, que ha revitalitzat tota la zona de ponent, que havia patit certa decadència a causa de l’abandonament de l’activitat industrial i que avui s’omple d’escoles, nous habitatges i equipaments socials i culturals.

El sector d’Iveco-Pegaso també comença a viure moviment, un espai clau per connectar el TecnoCampus amb el tramat urbà mataroní. En aquest projecte és clau la Ronda Barceló, que fa més d’una dècada que s’hauria hagut d’urbanitzar i que ara, per fi, sembla que es començarà a fer. Ja hi ha llicència per a construir la gran torre de 26 plantes a la cantonada amb l’avinguda Maresme, edifici que té tots els números d’esdevenir símbol d’aquesta nova etapa en l’àmbit de la construcció. Ben a prop, un lloc emblemàtic com l’antic Cine Iluro, abandonat des de fa més de 10 anys, també es convertirà en pisos. Als afores de la ciutat també hi ha fal·lera constructora, amb noves promocions a la urbanització de Can Quirze que aposten per les torres de luxe.