Proposen un edifici singular a Can Cruzate que aculli la Casa de la Cultura Popular

Què fer amb Can Cruzate s’ha convertit en una de les grans preguntes sense resposta a Mataró. L’edifici situat entre la plaça de l’Ajuntament i la plaça Gran, avui en estat ruinós, ha estat objecte de tota mena de propostes que mai s’han pogut dur a terme. L’any 2006 PUMSA va promoure un concurs d’idees, amb 47 propostes finalistes, que finalment va quedar desert. Des de llavors s’han sentit idees com el de convertir-lo en “el Guggenheim” de Mataró o trasladar-hi la Biblioteca Popular de l’antiga Caixa Laietana. De tot plegat, res.

El concurs d’idees convocat per l’Ajuntament per al Pla d’Impuls al Centre establia l’eix Ajuntament-plaça de l’Ajuntament-Can Cruzate-Plaça Gran com a punt clau en la transformació urbana, económica i comercial del casc antic, i per això demanava als equips d’arquitectes i urbanistes que hi participaven propostes concretes per aquest sector. La que més ha agradat al jurat ha estat la proposada per l’arquitecta Ariadna Perich Capdeferro, sota el títol de ‘Centrum’.

El més cridaner del seu projecte és l’edifici singular que preveu a Can Cruzate, en forma de nou equipament que acolliria la Casa de la Cultura Popular. L’arquitecta dóna per fet el mateix que la majoria de mataronins: el Corte Inglés no vindrà a Mataró i per tant no finançarà la reconstrucció de Can Fàbregas a la cantonada dels carrers Biada amb Tetuan, on hi havia d’anar l’equipament cultural que acolliria les figures i comparses de la ciutat. I per això proposa el trasllat d’aquesta Casa de la Cultura Popular a un lloc molt més cèntric com és Can Cruzate.

La intervenció arquitectònica, com s’observa a les infografies que es van presentar ahir dilluns en un acte a l’Ajuntament, seria força atrevida. Es tractaria d’un edifici singular que acolliria les figures i comparses, que alhora permetria visualitzar les restes arqueològiques que es conserven a Can Cruzate, i que a més donaria servei i usos vinculats al mercat del Rengle de la plaça Gran. Una sèrie d’usos mixtos que es completarien amb un mirador d’accés públic sobre tot el casc antic i amb vistes al mar.

Ariadna Perich va apuntar que el projecte "és respectuós i no malmet el caràcter" d'aquest eix central del casc antic, al qual però "li cal un impuls". Segons ella, l'edifici proposat és "un mirall de l'Ajuntament", capaç de canviar d'imatge segons les activitats que s'hi proposin. El projecte preveu transformacions molt més subtils de la plaça de l'Ajuntament, la planta baixa de la Casa Gran (fer-la més permeable per connectar la plaça amb La Riera) i la pròpia plaça Gran, que mantindria els usos de mercat i gastronòmics.