Nascuda a Mataró l’any 1977, Bel Olid serà la protagonista de la I Jornada de Debat Feminista, el proper 9 de març a Mataró. Olid és escriptora, traductora i professora de llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a escriptora ha rebut els premis Documenta, Apel·les mestres i Roc Boronat, i ha escrit novel·les, reculls de contes i assaigs. El seu darrer llibre és ‘Feminisme de butxaca’, que exposa els conceptes clau de la lluita feminista actual d’una manera intel· ligent, radical i sorprenent. Olid col·labora amb nombrosos mitjans culturals i al a premsa escrita, i serà la protagonista de la xerrada inaugural de la primera Jornada de Debat Feminista, aquest divendres al matí al Cafè de Mar, un dels actes dins del Dia Internacional de les Dones a Mataró. 

La teva conferencia d'aquest divendres es titula ‘Feminismes’, en plural. Per què?

Tots els feminismes estan units en la lluita per la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, però és un moviment molt divers i amb molts matisos, de la mateixa manera que no parlem d’una sola “esquerra” sinó de moltes i diverses. Hi ha qüestions molt complexes, com la gestació subrogada o la prostitució, per exemple, que encara generen molts debats i punts de vista diferents. Per mi el problema és que es percep la dona com una realitat monolítica, quan com els homes som persones, variades, diverses i plenes de matisos.

Creus que la celebració del Dia Internacional de les Dones està ben enfocada a nivell institucional?

No és una celebració, sinó una reivindicació que recorda que estem oprimides. Dit això, si tenim un Dia de la Dona, vol dir que la resta de dies no son els nostres dies. Això demostra que la reivindicació és necessària, a l’igual que el Dia de l’Orgull LGTBI, per exemple. Això sí, qui lluita per la igualtat hi ha de pensar durant tot l’any, no només durant un dia o unes setmanes. Les institucions que promouen actes reivindicatius també haurien de preocupar-se per complir les normatives, els plans d’igualtat o fer efectives totes aquestes lleis que avui són més simbòliques que reals.

Aquesta mena d’actes reivindicatius sovint només són atesos per persones ja convençudes.

És com quan vas a la reunió de pares de l’escola i trobes que els que hi assisteixen no caldria que ho fessin perquè ja són els que sempre se’n preocupen. Però hi ha debats a diferents nivells, és bo anar a veure companyes que ja hi ha aprofundit, que pensen el mateix que tu, perquè podem avançar en el nostre treball. Però hi ha altres espais més assequibles a tothom, on no se’ns espera i que podem ocupar. Programes de ràdio com La Competència (RAC1) que aprofitant l’actualitat política i l’humor fan una gran feina contra el racisme o el masclisme. O quan vaig a una tertúlia al 324 i hi deixo anar una falca feminista... S’ha d’anar conquerint aquests espais, com estem fent. És molt difícil que avui siguis impermeable al discurs feminista, perquè s’està estenent.

Sembla que això està provocant un moviment masclista reaccionari en contra important.

I tant. La manera optimista d’enfocar-ho és que estem assolint l’èxit, ja que el sistema se sent amenaçat i desplega tots els seus dispositius per defensar-se. Els primers que reaccionen són sempre els privilegiats, ja sigui de gènere, de raça o de classe. Molt pocs d’ells et diran que tens raó, mai renuncien als seus privilegis perquè siguin bones persones, sinó perquè no els queda més remei. I quan se senten atrapats la seva reacció és molt violenta, i sovint amb el suport de tots els pilars del sistema, de tots els seus altaveus, des de la llei als mitjans de comunicació passant per la cultura pop. Molts se senten legitimats per dir-te feminazi perquè els riuen les gràcies i no els passa res. Però ja veurem qui guanya. Nosaltres seguim avançant.

Quina és la teva opinió sobre la vaga feminista del 8 de març? No hi ha molta desinformació al respecte?

Si a dia d’avui una persona que viu al món occidental no coneix els motius que hi ha per aquesta vaga, és perquè no li dona la gana, perquè la informació és a tot arreu. Hi pot participar tothom, però el que ha de primer és que les dones puguem fer vaga, i que algú dugui a terme les tasques que normalment carreguem nosaltres. És un bon dia per pensar quines són aquestes coses, tant en l’entorn més íntim com en el social i laboral.

Quin és el paper que han de fer els homes en la lluita feminista?

El feminisme l’han de liderar les dones. Els homes han de callar i escoltar, i si de cas preguntar què és el que necessitem. L’últim que fa falta és que ens expliquin a les dones què hem de fer i com ens hem d’organitzar, això ja hem demostrat que ho sabem fer prou bé.