Què hi passa, a Rocafonda?
A barris com Rocafonda no hi ha més delictes que en altres zones de la ciutat. Però diguin el que diguin les xifres, la gent no es queixa per vici, si protesten perquè pateixen situacions d’inseguretat i d’incivisme, és que tenen raó. I nosaltres estem obligats a escoltar-los, a aportar solucions als seus problemes i si també tenim dificultats pròpies per resoldre’ls, hem de trobar les nostres pròpies solucions. 

D’on surt aquesta percepció dels veïns?
Parlem de barris humils amb problemes de seguretat, però també en matèria d’habitatge, econòmics, sociosanitaris, ple de persones grans amb dificultats vitals que a sobre han de patir que hi hagi espais públics com ara parcs o terrasses de bars ocupats de forma molt intensiva, o amb problemes de convivència dins la pròpia escala de comunitat, amb nivells de brutícia superiors al que és tolerable, amb ús incívic del servei de recollida de brossa i voluminosos... Tot això deixa marca, i fa que la gent es cansi. 

És un barri fora de control?
La gent de Rocafonda es queixa i ho fa amb tota la raó del món, plou sobre mullat i hi passen coses que no són tolerables. Qui no té raó, però, és qui de tot plegat en vulgui fer un titular estigmatitzant el barri, dient que és un territori sense llei, sense normes, past de les màfies. Això no és cert. 

“La gent de Rocafonda es queixa i ho fa amb tota la raó del món, plou sobre mullat i hi passen coses que no són tolerables”

No hi ha màfies que controlen el tràfic de drogues o les ocupacions de pisos?
Els Mossos d’Esquadra, que són qui tenen competències en aquesta matèria, mai han aconseguit que algú els denunciï amb proves que darrere d’un pis ocupat hi ha una venda o lloguer il·legal, que algú els hagi facilitat el pany o les claus. Les seves investigacions o les denúncies que han recollit no han aportat resultats suficients, segons ens diuen cada cop que els ho preguntem a les Juntes locals de seguretat. El problema que tenim és que la majoria d’ocupacions d’habitatges estan molt despenalitzades, es tramiten per la via civil, així que són casos difícils si no comptem amb persones que denuncien i testifiquen que els han venut o llogat un pis il·legalment. I pel que fa al tràfic de drogues, cada dia la policia decomissa petites quantitats a nivell individual, i també intervé a bars i a places, però solen quedar-se en qüestions administratives perquè les quantitats que es mouen no arriben a ser tipificades de delicte. 

Com és que Mataró no té prou policies locals?
La ràtio de referència seria 1,5 policies per cada 1.000 habitants, així que hauríem de tenir una plantilla d’uns 190. Però avui en dia són 178, i amb una vintena de places vacants, a més de cinc més que no s’incorporaran de l’Escola de Policia fins a l’estiu. La Llei de Pressupostos no ens permetia cobrir vacants al conjunt de l’administració, i en el cas de la Policia Local s’han creat dèficits, agreujats per la jubilació anticipada dels agents que han optat per retirar-se als 59 o als 60 anys d’edat. 

operatiu carrer mèxic

La convocatòria per cobrir 17 noves places ha de ser la solució?
Quan tinguem la plantilla al complet podrem cobrir millor els forats: reforçar un barri, un torn, un servei concret... De cara no només a respondre millor a les necessitats més urgents, sinó també per treballar la qüestió de la seguretat de forma més preventiva i comunitària. L’Associació de Veïns de Rocafonda té raó quan ens diu que hauríem de treballar de manera més comunitària: en barris amb dèficits estructurals, s’han d’establir estratègies comunes, no és només un problema de seguretat, d’habitatge, de serveis socials... Ho és de tot. I això es resol amb treball coordinat entre tots els organismes implicats, no tan sols posant una patrulla policial de més.

“La majoria d’ocupacions d’habitatges estan molt despenalitzades, es tramiten per la via civil, així que són casos difícils”

Darrerament s’està actuant contra molts bars. Què hi passa?
Hi ha veïns que consideren que els espais públics estan ocupats de manera massa intensiva per persones que en fan un ús inadequat i cívic. Quan tothom ens diu que en tal bar s’hi consumeix haixix, s’hi ha d’anar a inspeccionar-ho. Però de bars problemàtics no n’hi ha només a Rocafonda, també tenim moltes queixes de barris com Peramàs. Però tancar un establiment no és fàcil, hi ha un procediment administratiu complex al darrere.
 
Creu que hi ha una percepció massa negativa del que passa a Rocafonda?
Cerdanyola no està millor que Rocafonda, però ha aconseguit que no s’estigmatitzi. Rocafonda és un barri amb molt de potencial, amb molts serveis, i la Llei de Barris i els projectes que hem desenvolupat des de l’Ajuntament hi ha tingut efectes molt positius. Nosaltres com a consistori hi estem fent un sobreesforç, en àmbits que sovint no són la nostra competència, sense cap aportació de la Generalitat que posa zero euros en temes com les escoles bressol, la rehabilitació d’habitatges o els plans educatius d’entorn.