Manel Trenchs és professor d’història de l’art a l’Escola Pia Santa Anna. Nascut a Mataró l’any 1965, Trenchs fa classes als alumnes de Secundària i, sobretot, Batxillerat d’aquesta escola mataronina des de fa 28 anys. Amb tants anys d’experiència en el món de la docència, Trenchs ha viscut de primera mà com l’ensenyament ha experimentat grans canvis en els darrers anys. Uns canvis protagonitzats per l’emergència de les noves tecnologies. “Al principi eren un maldecap per a mi, fins que vaig replantejar-me si això ho podíem convertir en quelcom educatiu”, comenta Trenchs, que afegeix que “jo no tenia ni Facebook, ni Twitter ni Instagram, però em vaig adonar que, si els feia servir per penjar coses sobre història de l’art, qui volgués seguir-me també podria aprendre” . I així ho va fer. De mica en mica, el professor va anar incorporant diferents eines i mètodes a les seves classes, adaptant-se així als nous temps. De fet, possiblement aquest ha estat un dels motius pel qual recentment ha estat reconegut pels premis Educa Abanca com el vuitè millor docent del 2017 de Secundària i Batxillerat de tot l’Estat Espanyol, i únic a tot Catalunya. Però la cosa no queda aquí. El seu afany per seguir avançant l’han fet convertir-se en l’únic professor d’aula a tot Catalunya que té el títol de Google Innovator, amb el qual porta endavant un projecte que explica com l’educació va més enllà de les aules: “La classe sense parets”.

  • Com ha evolucionat la docència des dels teus inicis?

Recordo que vaig començar amb les típiques diapositives. Ara, en canvi, els alumnes tenen un llibre com a manual de consulta, però la idea de llegir a l’aula en veu alta i subratllar ha passat a la història. Els meus alumnes tenen ja tot el material del curs, però el tenen a Internet, al núvol. Si algú vol, només cal que el descarregui i l’imprimeixi. Per tant, tot i que fa 8 anys per a mi els telèfons mòbils eren un maldecap, avui dia penso que és vital tenir un mínim de competències digitals.  

  • Com te n’adones d’això?

Fa uns anys estava en un sopar amb un grup de persones i a la conversa va sortir l’escultura de la Venus de Willendorf. Una obra que la majoria no coneixia. Com havia sentit parlar de la tendència de fer vídeos, vaig decidir fer un clip de 3 minuts per a aquella gent parlant sobre l’escultura. També el vaig compartir a classe i va agradar tant entre els alumnes que em demanaven més. Llavors em vaig adonar que potser era veritat que el professor no havia de ser l’única font d’informació. Vaig anar entrant en la tecnologia i vaig plantejar-me treure’n profit educatiu per a les meves classes.

  • Per tant, la tecnologia es converteix en una oportunitat?

Totalment. T’adones que, gràcies als smartphones, els ordinadors i demés tecnologies, pots accedir als continguts quan i on vulguis. Per a aquell alumne que li costa més, el fet de poder mirar els vídeos les vegades que necessiti és un benefici. A més, el ventall de gent a la qual pots arribar és molt més ampli i els alumnes, que no tots aprenen igual, tenen més maneres d’assumir els coneixements. I el més important: amb aquestes eines els alumnes obtenen bons resultats i, a més, s’ho passen millor.

  • I ara et nomenen vuitè millor professor de Secundària i Batxillerat. Com et sents?

Content i agraït. És un orgull perquè vol dir que alguna cosa dec fer bé. De fet, això es nota i, d’ençà que vaig començar, jo he tingut la sensació que a la gent li agradava el que feia a les classes d’història de l’art. I això sempre existirà. Per molta tecnologia que hi hagi, si tu com a professor no vals, no servirà de res que pengis vídeos. La primera eina tecnològica és el professor. Jo el defineixo com l’espurna que encén el llumí i que, a partir d’aquest, pots anar creant el foc.

  • Com veus la docència en un futur?

 La realitat virtual i augmentada tindrà una presència bestial a l’educació. Podrem projectar a la taula la Capella Sixtina, la podrem moure i mirar el que vulguem. D’altra banda, tinc clar que els espais d’aprenentatge cada vegada es barregen més. Si fa uns anys la biblioteca i l’escola eren els únics llocs on podies aprendre, ara l’alumne té aplicacions i eines que pot mirar quan i on vulgui. Per tant, crec que el professor tindrà un paper important en l’educació com a motivador i dinamitzador, cosa que no canviarà mai. Però la idea del professor com a única font de coneixement, es perd.