Quan guanyar o perdre depèn només de tu

Tomàs Güell Barnils és un jove mataroní que a banda de la seva feina, competeix per fer-se un lloc en el món del taekwondo. I no se li dona gens malament, si tenim en compte que ha estat subcampió d’Espanya dues vegades en categoria sub21 i ha estat sots-campió de Catalunya absolut tres cops. Una de les darreres fites va ser un tercer lloc al campionat d’Europa celebrat a Croàcia durant el mes d’agost, on va demostrar que podia estar entre els més forts del continent.Güell es dedica a la disciplina del combat perquè el poomsae, que valora la tècnica en l’execució dels moviments, no va amb ell: “a mi m’agrada el combat, se'm dona millor”, diu rient.

La seva afició pel taekwondo va venir de petit i va fer que deixés el futbol. “Jugava de central al Juventus i se’m donava bé, però  una mala temporada i un estiu que necessitava un canvi em va portar a provar el Taekwondo, vaig conèixer l’entrenador Toni Avellaneda i m’hi vaig posar de ple”, explica recordant aquells 12 anys en els que li “costava” entrenar cada dia.

Però dit i fet, va començar a despuntar i amb 15 anys ja va ser sots-campió de Catalunya en categoria sub-21. Va créixer, entrenar al CAR de Sant Cugat i es troba en una situació de voler competir  per a qualsevol cosa. El temps i els resultats determinaran fins on.

 Què t’aporta el taekwondo que no et donés el futbol?
El taekwondo m’aportava uns nous coneixements, seguretat en mí mateix i ganes de competir; és molt diferent a l’esport d’equip. Aquí saps que si guanyes o perds depèn exclusivament d’un mateix, i això per les coses bones i per les dolentes és un canvi molt important.

 Quan veus que pots fer grans fites?
Ja el primer any de competició vaig tenir bons resultats, i després em van citar per poder entrenar al CAR de Sant Cugat. No vaig anar-hi amb beca complerta perquè em vaig centrar més en els estudis i no només en competir, però vaig estar entrenant i a nivell de tecnificació és brutal. Però no és l’únic important.

 Què vols dir?
Que malgrat tot, jo on entreno millor és amb el meu entrendor. És qui més em coneix i és amb qui puc afinar molt més. El CAR serveix pel rodatge i per l’oportunitat de competir amb gent de diferents llocs.

 Com va ser el primer combat?
Era un interclub, tenia més experiència però era més baixet i per sort vaig poder-lo controlar bé. no se m’oblidarà mai. Després vaig anar entrenant i millorant.

 Quins reptes de futur tens?
Anar fent diversos campionats com el d’Espanya, el mes que ve, o l’Open de França a París. Després ja veurem. Clar que m’agradaria pensar en alguna cosa com els Jocs Olímpics, però el nviell espanyol és molt alt i hauria de dedicar-m’hi al 100%, deixant la meva feina. No sé si hi estic disposat. Si vaig pujant al rànking ja ho veurem, mai se sap. Està clar que si em casés amb algú d'un país amb menys gent seria més fàcil!