La Katia és una mataronina que està superant un càncer de mama. Poc temps després que li detectessin es va crear el compte d’Instagram @Katiacontracancer on explica de forma realista, positiva i amb tota normalitat aquest procés. Les seves vivències, explicacions i la forma de viure la malaltia estan ajudant a moltes persones que estan passant pel mateix procés. De fet, ja té més de vint mil seguidors a aquesta xarxa social. 

La Katia es va notar un bony al pit l’any 2017 però en aquell moment li van assegurar que només era un nòdul de greix. No va ser fins un any després que a una revisió al metge de capçalera quan l’especialista va detectar que tenia el gangli inflamat. “Allò va fer saltar les alarmes. Em van fer les proves i van detectar que tenia càncer de mama. Quan m’ho van dir se’m va venir el món a sobre i vaig estar fatal durant un mes”, explica. 

Va passar per aquest procés de dol que viuen la majoria dels pacients quan se’ls comunica aquesta malaltia. “Però no sé com, vaig passar d’estar molt malament a que se’m passés tot. El primer dia que vaig entrar a l’hospital per fer-me la quimioteràpia estava molt tranquil·la i vaig sentir que tenia la capacitat d’enfrontar la malaltia com si no passés res, amb normalitat”, diu.

 Com vas viure els inicis de la malaltia?
Al principi vas molt condicionat a tenir por a la malaltia, als efectes secundaris i a la mort. Però quan vaig començar el tractament em vaig adonar que no era res d’allò que pensava. He tingut alguns efectes secundaris però les he viscut amb tranquil·litat. He sabut trobar les parts positives dins de la malaltia. A vegades m’han dit ‘ser positiva no et curarà’ i això jo ja ho sé, però el dia a dia decideixo com viure’l, plorant o seguint. Jo també he tingut pensaments negatius però intento fer l’exercici de mantenir-me ocupada, d’estar pels meus fills i de fer una vida normal. Intento focalitzar-me en altres coses que no siguin la malaltia. 

 Per què et vas crear el compte d’Instagram?
Tenia la necessitat d’escriure les meves vivències com en forma de diari, al principi era com una mena de teràpia personal però cada vegada hi havia més gent que s’interessava pel que publicava, especialment perquè elles també estaven en aquest procés. Poder comunicar com em sento m’ha ajudat molt i crec que també ha ajudat a altres persones per aprendre a viure la malaltia i el tractament amb menys pessimisme, menys por i més normalitat.

 El tractament l’has fet a l’hospital de Mataró.
Sí, menys la radioteràpia que s’ha de fer a Can Ruti o a Bellvitge. La gent d’oncologia de l’hospital de Mataró, des dels metges a infermeres, són uns grans professionals. Hi ha problemes econòmics i no tenen prou personal i així i tot  es desviuen pels pacients i hi ha molt bon ambient.