“El territori és un camp de batalla entre interessos contraposats, els populars d’una banda i els dels promotors de l’altra. Només s’assoleix un equilibri entre els dos quan hi ha una organització civil forta”. Amb aquesta frase de Manuel Molina es resumeix la gegantina tasca que durant dècades ha fet l’Associació de Veïns de Cirera, que ell i Miguel López, entre d’altres, van constituir l’any 1989, agafant el testimoni d’anteriors entitats veïnals.

Cirera no seria tal com és avui si els seus residents no haguessin plantat cara per defensar els seus drets. “Si és un barri que ha anat de menys a més, és gràcies a la capacitat de lluita dels cirerencs”, resol López. Ell i Molina recorden com van batallar fins convèncer l’Ajuntament de canviar el planejament de Via Europa, després que la proposta original tapés i aïllés encara més el barri. O com van pressionar el consistori fins que es va construir una nova escola Bressol, la Riereta, i un casal d’avis. L’Ajuntament segueix notant l’alè al clatell de l’associació veïnal, ara per qüestions com la urbanització del sector de l’antiga Abanderado, on els veïns consideren que s’hi volen construir massa habitatges; o la qüestió del CAP del barri, que volen que s’ampliï enlloc que se’n construeixi un de nou al costat.

Bregats en la reivindicació veïnal, Molina i López es mostren orgullosos d’allò assolit i esperançats que la lluita es mantindrà. “La participació ciutadana és cabdal per assolir cohesió territorial, quan el treball de les associacions de veïns declina, sorgeixen problemes com l’incivisme i altres actituds que minen la comunitat”, constata Molina.