Pere Mayans. Foto: R. Gallofré
Pere Mayans. Foto: R. Gallofré

Ester Arroyo

”L’atac cap al català ha estat una constant al llarg de la història”

Retrat escrit del filòleg mataroní Pere Mayans, autor del llibre ‘Cròniques negres del català a l’escola’

Pere Mayans és un reconegut filòleg mataroní que dedica part del seu temps a estudiar la història i el present de les llengües. És autor de llibres com ‘Redescobrim els Països Catalans’ i enguany ha publicat ‘Cròniques negres del català a l’escola’, un llibre que fa un repàs de la situació de la llengua catalana a les aules de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l’Alguer i d’Andorra, des del s.XVI fins a l’actualitat. Una cronologia elaborada a partir de lleis, decrets, articles periodístics, declaracions, successos, etc. ‘L’ús del català a l’escola és un tema sempitern perquè al llarg dels darrers segles s’ha utilitzat com una arma política de primer ordre’, explica Mayans. La restricció o prohibició de l’ús del català a l’ensenyament, ja ho trobem a moments com el regnat de Lluís XIV de França- conegut com el Rei Sol- el qual va fer decrets prohibint que els estudiants del Rosselló anessin a estudiar al sud i enviant ordres religioses perquè l’ensenyament es fes únicament en francès.

"Aquesta situació de la renúncia del català a la zona francesa encara es vivia als anys 60. Si a algun nen o nena se li escapava una paraula en català, li donaven un clatellot o el castigaven", explica el filòleg.

1568132949588604686430334330739

Quins problemes té actualment el català a l’escola?
Un dels problemes és la situació política. Per exemple, que es promoguin sentències amb les quals a través de denúncies de pares s’hagi de canviar l’ús de la llengua a l’aula del català pel castellà. És absurd perquè a més a més, tots els estudis i informes demostren que quan els estudiants acaben l’etapa escolar saben igual català que castellà. Fins i tot, quan es fan proves estatals de llengua els estudiants catalans treuen resultats iguals o millors que altres comunitats autònomes monolingües com Andalusia o Les Canàries.  Així i tot,  hi ha gent que ha volgut fer d’aquest tema una arma política.

Quin paper hi juguen els mestres?
També penso que no hem acabat de formar bé als mestres en temes d’immersió lingüística. Has de ser conscient que estàs fent classe i que has de fer servir unes estratègies d’ensenyament per facilitar aquesta comprensió de la llengua, ja que no tots els nens entren a P3 amb el mateix nivell de comprensió del català. Hi ha un alt percentatge d’alumnes que són castellanoparlants o que parlen altres llengües a casa com àrab, xinès mandarí...  Els mestres han d’entendre aquesta diversitat i aprendre a ensenyar amb el mateix dinamisme o estratègies que ho fan els mestres de llengües com l’anglès.

Per què és tan important l’ús del català a les escoles?
El català es va establir com a llengua oficial de l’escola per garantir l’aprenentatge tant del català com del castellà. Era evident que si no es parlava la llengua catalana a les aules, aquesta no s’aprendria perquè no és l’idioma dominant socialment. L’ideal és que tots els alumnes quan acabin la seva educació sàpiguen perfectament català, castellà i un bon domini de l’anglès. Es poden estudiar diferents idiomes sense haver de renunciar al català. 

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive