Josep Roca Trescents és doctor en bioquímica i llicenciat en Filosofia. La seva trajectòria professional, treballant en el sector de les multinacionals químiques, l’ha fet conèixer molts països i analitzar de prop els poders que dominen el paradigma global, fet que també l’ha portat a escriure mitja dotzena de llibres i ser director de Màsters a la Universitat Ramon Llull. Roca és originari de Tàrrega però fa  uns 45 anys que viu a Mataró. “Sóc ciutadà del món i mataroní d’adopció”, diu.

El passat 12 de febrer va presentar a la biblioteca Pompeu Fabra el seu nou llibre ‘Crisis Climática. La colisión actual entre ecologismo y capitalismo’ on analitza els  factors determinants de l’actual evolució climàtica i, per sobre de tots, els ‘enormes interessos econòmics i geopolítics que giren en l’òrbita del petrodòlar, nucli dur del desafiament global que enfronta ecologia i el gran capital’.  El llibre va més enllà del canvi climàtic. “En realitat, més que de ‘canvi’ parlo de ‘crisi climàtica’ i encara seria més propi dir-ne ‘emergència climàtica’”, explica. Per escriure’l ha consultat fonts fiables com l’Associació Internacional d’Energia. “Davant tantes evidències és indigne negar que som els humans qui provoquem l’escalfament global. Ja som 7.800 milions de persones. Les emissions d’efecte hivernacle son cent vegades superiors a les de fa poques generacions”.

Des de les esferes polítiques i grans empreses s’està posant solució?
Ni de lluny. He estudiat les 25 grans Cimeres Climàtiques. Quan arriben a acords gairebé mai es duen seriosament a terme. Les Cimeres tampoc mai han posat el dit a l’ull de les petroleres. Europa ha fet avenços però ‘només’ és responsable de poc més de l’11% de les emissions de CO2. Està lluny de neutralitzar l’increment xinès, que produeix el 28% del total, o els EUA, 14,7%. 

Són llavors aquests països més contaminants els culpables de la situació?
Sí i no. La Xina o els Estats Units són els més contaminants però hi ha altres considerats climàticament exemplars com Dinamarca, Suècia o Noruega que als seus territoris a l’Àrtic estan fent barbaritats ecològiques. Aquesta zona del planeta és la primera víctima del canvi climàtic però alhora n’és també la causa, degut a les empreses que extreuen petroli i gas natural.

Fa uns dies vam patir un temporal molt fort. Ha estat culpa del canvi climàtic?
No podem afirmar que aquest temporal, o els incendis a Austràlia, hagin tingut com a causa directa la situació climàtica. Temporals forts n’hi ha hagut sempre. El que sí que és conseqüència del canvi climàtic és la intensitat i freqüència amb què viurem aquestes greus pertorbacions. A mesura que l’efecte hivernacle vagi en augment, també ho faran. 

Hi ha solució?
Només amb compromisos i mesures molt més radicals. Al llibre proposo un full de ruta que abasta des d’un nivell d’inversions molt superior en energies renovables a un canvi profund dels organismes internacionals responsables. El llibre que m’agradaria escriure és el que expliqués com serà el món sense energies fòssils, només amb renovables. La nostra contribució com a ciutadans és important. Hem d’incorporar a la nostra vida diària i el nostre comportament el sentit d’estalvi i l’eficiència energètica.