Aquest 2019 Voliana Edicions, l’editorial més important del Maresme, celebrarà el seu 10è aniversari. Liderat des d’Argentona per l’editor, escriptor i lingüista Jordi Solé i Camardons, acaba d’editar el seu títol número 100. El seu catàleg, a raó d’una mitjana de 14 llibres publicats per any (tot i que per al 2020 té tancades ja 18 noves propostes) cobreix un ampli espectre literari: ficció, assaig, poesia, relats curts, literatura infantil i juvenil... Des de fa sis anys Solé ha convertit l’editorial en la seva única activitat professional, deixant aparcada la seva tasca com a professor de secundària. “No és només una feina, és tota una vida”, resol l’editor, originari d’Oliana i afincat a Argentona des que es va enamorar i va decidir anar a viure  amb una mataronina. Voliana Edicions, el nom de la qual s’inspira en la manera com s’anomena les papallones en català occidental (i que inclou l’Oliana d’on procedeix Solé) aposta fortament per autors i autores maresmenques, però el seu catàleg abasta obres d’arreu dels Països Catalans, sempre amb la llengua catalana com a comú denominador.

Què t’impulsa a crear Voliana Edicions?
Com a autor he publicat 22 llibres, també he estat director de col·leccions, però crear una editorial era una assignatura pendent. L’objectiu va ser donar veu a llibres que potser sense una editorial de les característiques de Voliana mai podrien veure la llum. Vam començar centrats en l’assaig, però la realitat ens va desbordar i avui tenim tots els gèneres possibles.

S’ha demostrat, per tant, que éreu necessaris...
I tant! Ja fa uns anys que hem esdevingut l’editorial més important del Maresme, però no som purament locals; clar que volem estar arrelats i per això donem especial importància als autors comarcals, però el nostre primer llibre va ser d’un escriptor figuerenc i també tenim autors valencians i mallorquins.

Quins són els criteris editorials de Voliana? Què publiqueu i què no?
Hi ha tres criteris claríssims. En primer lloc la qualitat, sense ell els altres no tenen cap sentit. Després, la singularitat i l’oportunitat. Allò que ja s’ha publicat de manera similar moltes vegades amb anterioritat, no és prou singular. I el tercer és la dinamització, és a dir, que l’autor s’impliqui en la promoció de la seva obra. Avui en dia no ens podem permetre que, un cop escrit el llibre, se’n desentengui. Li demano que faci el possible, amb la nostra col·laboració, per donar-lo a conèixer, per entrar en contacte amb els seus lectors. Si no ho fas així, les novetats literàries passen totalment desapercebudes tenint en compte la quantitat de llibres que s’editen avui?

Creus que actualment s’editen massa títols?
Cada llibre té els seus lectors. N’hi ha que potser només en tenen 50. Llavors val la pena treure’ls al mercat? Jo no m’atreviria a dir que no, malgrat que calgui ser més ambiciós. També és cert que sovint els editors rebem massa pressió per part d’autors desesperats per publicar. Cada any rebo unes 200 propostes i en publiquem tan sols unes 14, així que hem de dir que no més de 180 vegades. Clar que en algun d’aquests rebuigs em puc equivocar, i el fet que no es pugui editar a Voliana no implica pas que no es pugui fer en un altre lloc. Però a vegades hi ha escriptors que sembla que pensin que hi estem obligats, a treure el seu llibre.

Quin és el dia a dia d’un editor?
M’hi dedico en exclusiva des de fa sis anys, i implica dedicar-hi totes les hores del dia. No és una feina, és una passió, un projecte que ha anat molt més enllà del que m’imaginava. En aquesta feina no pots planificar gairebé res perquè mai saps què passarà a l’endemà, si potser t’enviaran un llibre o et faran una proposta que mai t’hauries imaginat. També toca lidiar amb els disgustos, com ara la injustícia de veure com un llibre en el que creus cegament no acaba de funcionar. I també amb moltes incomprensions...