Soraya El Farhi, al barri de Rocafonda. Fotos: R. Gallofré
Soraya El Farhi, al barri de Rocafonda. Fotos: R. Gallofré

Marc Mayola

Soraya El Farhi, la primera regidora musulmana i d'origen magribí de l'Ajuntament de Mataró

Entrevista amb la número 6 a la llista d'ERC, activista social i cultural, que aquest dissabte serà nomenada regidora del consistori

“Porto 43 anys aquí. Quan vaig al CAP o a fer qualsevol gestió administrativa, normalment em parlen en castellà. Jo contesto i segueixo la conversa en català. No hi ha manera. El meu interlocutor insisteix a parlar-me en castellà i en molts casos puja el volum de la veu mentre em diu: “¿Me entiende?”. És al·lucinant el bloqueig de la gent. Al final, però, quan les persones es coneixen, es trenquen totes les barreres”. Així s’expressa Soraya El Farhi, activista social i cultural, i a partir del 15 de juny regidora per ERC a l’Ajuntament de Mataró (va ser la número 6 a la llista dels republicans a les eleccions del 26-M). Es tracta de la primera representant política d’origen magribí i de religió musulmana que tindrà el consistori 

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”, deia Maria-Mercè Marçal. Vostè també és musulmana. Soraya El Farhi és quatre voltes rebel?
Definitivament. Als tres dons que deia Maria-Mercè Marçal hem d’afegir-ne un altre, com dius. L’eix d’ètnia o de procedència. Sóc catalana d’origen marroquí i de confessió musulmana. És difícil presentar-se en societat i, especialment, exposar-se amb el vel… es viuen múltiples discriminacions en diferents àmbits de la vida: laboral, social, d’oci, etcètera. Per sort, sempre acabes trobant espais de lluita on desenvolupes la teva capacitat de resiliència. Ara ho faré com a regidora a l’oposició per un partit que ha apostat en ferm per una esfera institucional inclusiva. Treballarem per fer possible una convivència plural i cohesionada. 

Per què és independentista?
Crec en la sobirania del poble català i en el projecte polític republicà, que té en compte el vessant de l’alliberament nacional sense oblidar la lluita social i democràtica. Crec que després de l’1 d’octubre tot ha quedat força clar. Quan a un poble se li nega el dret a decidir amb l’ús de la força i la coacció, cal que aquest poble reflexioni i conservi la memòria històrica. 

“Cal revertir la visió de la dona musulmana com a tertuliana únicament de la qüestió del vel o del terrorisme”

Mataró és menys racista des del 26 de maig?
El racisme no ha obtingut representació al consistori. M’agradaria pensar que la disminució de votants de partits obertament xenòfobs ha sigut per una sensibilització real, però personalment segueixo preocupada. Cal treballar per una integració real de la població migrada i una conscienciació que trenqui amb els estereotips racistes. Això passa per escoltar i atendre les necessitats dels veïns i veïnes de cada barri de Mataró, inclosa una perifèria que s’acostuma a oblidar. Mataró té una xarxa associativa important. Cal que, des de les institucions, coordinem l’actuació amb els moviments socials, solidaris i locals de base. Penso que aquesta és la fórmula per construir cohesió i bona convivència. 

S’ha criminalitzat a Rocafonda?
És veritat que el barri de Rocafonda ha viscut recentment un deteriorament en la convivència força alarmant. Cal voluntat de posar-hi remei, perquè en té. Rocafonda és un dels barris més densament poblats, amb menys espais públics disponibles, alts nivells d’atur i amb una gran diversitat de població. Són ingredients que sovint dificulten la bona convivència si la gestió administrativa no és eficaç. I, amb aquest còctel, sovint és més fàcil criminalitzar el barri.

 “Hem de treballar per una integració real de la població migrada i una conscienciació que trenqui amb els estereotips racistes”

S’ha instrumentalitzat electoralment?
Trobo que s’ha assenyalat exageradament de forma infundada per treure’n rèdit polític, o reproduir tòpics racistes, per part de certes forces polítiques. Els problemes socials tenen unes causes i unes conseqüències i és important analitzar-les per ser resolutius de veritat, perquè si no ho fem així acabem aplicant mesures provisionals sense anar a l’arrel del problema. S’acaba actuant de forma reactiva i sense diagnòstic sociològic. S’omplen la boca de diversitat, però només per fer-se la foto. Estem farts que Bote ens vingui a parlar de te, pastetes i cuscús. Només som això? A l’hora de la veritat, no ha fet ni fa res per Rocafonda. 

ciutat entrevista soraya vertical

Quines són les principals problemàtiques del barri? Com entraríem en vies de solució?
Per a mi el principal problema és l’aïllament, el procés de ghetificació que ha viscut i viu el barri. I és clar… apareixen activitats delictives de signe divers (tràfic de drogues, ocupacions il·legals, etc.) i formes de vida desestructurada, en les quals el procés de socialització fracassa totalment. Això és sinònim de marginalitat i també estigmatitza socialment i de manera indiscriminada a la seva població. Tots els fets són simptomàtics i hem de tenir clar que són molts els factors que converteixen un barri en un gueto. A part de la desigualtat social estructural hi podem trobar, per exemple, relació amb l’urbanisme. No hauríem de perdre de vista, quan parlem d’enfortir la cohesió social, concebre l’espai públic com un procés en marxa, dinàmic i en canvi continu. Tot això s’ha d’enfocar des d’una perspectiva intercultural.

 “Rocafonda ha viscut un deteriorament en la convivència alarmant, el seu principal problema és l’aïllament, el procés de ghetificació”

L’educació i l’esport com a fenòmens de canvi polític i d’integració social. Hi creu?
Absolutament. A Germanes Bertomeu, per exemple, tenim un 90% d’alumnes amb pares d’origen marroquí. És com si estiguessin a una escola del Marroc. Això no és culpa dels ciutadans. És culpa d’una administració que no fa polítiques d’integració sinó de discriminació. D’altra banda, l’esport ha d’estar a l’abast de tothom. Tenim clubs que fan servir instal·lacions municipals per fer-ne una gestió privada. Cobren quotes altíssimes que moltes famílies no poden assumir. Això és elitista i ha de canviar.

Com s’imagina el seu dia a dia a l’Ajuntament?
Doncs amb molta feina. Vull escoltar a la ciutadania i fer una política de proximitat. Des de l’oposició tenim limitacions, però això no condiciona la nostra voluntat de ser un servei per a la ciutadania i portar les seves inquietuds i demandes al ple.

 “Per què sóc independentista? Crec en la sobirania del poble català i en el projecte polític republicà”

Com voldria ser recordada quan deixi la seva tasca a l’Ajuntament?
Voldria que em recordessin per haver fet una bona feina política, per ser una persona íntegra, per haver pensat en tots i per haver acoseguit els objectius marcats.

Què hauríem de fer perquè la integració de la dona migrada a nivell polític i social no fos un fet anecdòtic?
És una molt bona pregunta i de reflexió necessària. D’entrada, cal trencar amb les barreres que troben les dones per entrar en el món laboral o en l’esfera política, i això passa per fer polítiques integradores i no discriminatòries. També caldria  revertir la visió de la dona musulmana com a tertuliana únicament de la qüestió del vel o del terrorisme. Les dones migrades podem aportar molt més i no hauríem de quedar relegades a aquests temes. Cal naturalitzar la nostra veu per parlar de tot, no només com a mares, esposes o germanes, sinó com a part de les solucions als problemes que tenim com a societat.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive