Es podia governar un Ajuntament com el de Mataró amb tan sols sis regidors ocupant-se de tots els àmbits i departaments municipals, com ho va fer el PSC en els darrers dos anys de l’anterior mandat després de trencar el pacte amb CiU? En el seu moment els socialistes van defensar que sí, que era factible. Però aquesta afirmació es posa en dubte quan el nou govern, format per PSC i En Comú Podem, dona una o vàries carteres a cada un dels 15 regidors que van obtenir els dos partits (13 els socialistes, 2 els comuns). Tots ells podrien tenir dedicació exclusiva (o, com a mínim, per sobre del 80%), i per tant un sou d’acord amb aquesta dedicació. La llei acorda que en els municipis d’entre 100.000 i 300.000 habitants poden prestar servei en règim de dedicació exclusiva fins a 18 regidors/es del Govern i de l’Oposició. En aquest mandat 2019-2023 es preveu que s’arribi a aquest màxim, entre els 15 del govern i els tres portaveus dels partits de l’oposició (ERC, JxCat i C’s).

De sis a 15 regidors, un canvi molt considerable que el nou govern municipal defensa com a necessari. “Sí, hi haurà feina per a tots”, va defensar l’alcalde, David Bote, en una roda de premsa acompanyat pel primer Tinent d’Alcalde, Juan Carlos Jerez, i el segon Tinent d’Alcalde, Sergi Morales, d’En Comú Podem. L’executiu ha optat per donar responsabilitats de govern a cada un dels seus regidors escollits, encara que hauria tingut l’opció de deixar-ne alguns sense cartera. Però l’alcalde constata que el pla de mandat preveu tota una sèrie de projectes i fites que justifica que tots els càrrecs electes tinguin àmbits competencials. Llavors, com s’ho feien fa tan sols uns mesos per governar només amb sis? “Quina alternativa teníem llavors?”, es pregunta Bote, que constata que cada govern s’adapta a les condicions que té. Els treballadors dels departaments municipals, però, constataven en l’anterior mandat que sovint els regidors no donaven a l’abast, en especial aquells que acumulaven moltes carteres

L’actual Pla de Mandat inclou un total de quinze prioritats, el mateix nombre de regidors que forma el govern. Aquestes són: Tenir una visió estratègica de ciutat amb horitzó 2030: Transformar l’Administració; Fer una política pressupostària justa, progressiva i sostenible: Millorar la prestació dels serveis públics; Aconseguir una ciutat més neta; Posar els espais i els equipaments al dia (La ciutat al dia); Apostar per la transició ecològica i el desenvolupament sostenible; Vetllar per una ciutat més segura i cívica on conviure; Promoure la cohesió social en totes les vessants de l’acció comunitària i també la cohesió territorial; Millorar la qualitat de vida de les persones, sobretot les que estan en situació de vulnerabilitat; Treballar per assolir una ciutat cohesionada, diversa i inclusiva; Garantir la igualtat i lluitar contra la discriminació; Fer de Mataró una ciutat més atractiva per a les inversions i per als visitants; Promoure el comerç de proximitat i l’equilibri de les zones comercials; i Generar ocupació i fomentar l’economia productiva, social i solidària.

Passar de 6 a 15 regidors que poden tenir dedicació completa implica, evidentment, que l’Ajuntament gasti més en sous en aquest capítol. La realitat, però, és que en el seu conjunt la despesa municipal en retribucions als seus polítics no es dispara respecte al mandat anterior, ja que per contra es redueix la prestació als grups municipals: passen de 9 a 5, quelcom que suposa un estalvi notable, tant en sous de portaveus com dels diners que es donen per cada grup. Els càrrecs de confiança seguiran sent tres, però els salaris dels mateixos també es veuen reduïts. La contenció salarial, segons defensa el govern, és una prioritat.