Les eleccions municipals del 26-M a Mataró han deixat un triomfador claríssim, el PSC, que ha assolit una victòria històrica. L’única altra formació que salva els mobles és ERC, que aconsegueix els millors resultats de la seva trajectòria però fracassa en l’intent d’assolir l’alcaldia. I pel que fa a la resta de partits, molts fracassos sonats i expectatives que no s’han complert. Una nit amarga per a bona part de la classe política local.

PSC: victòria total

Ni els propis socialistes s’esperaven una victòria tan aclaparadora, com va reconèixer el seu propi primer secretari. Fa 5 anys van assolir l’alcaldia però ho van fer amb els pitjors resultats de la seva història a Mataró, amb només 6 regidores. Aquest 26-M ha estat la nit electoral més gloriosa dels darrers 20 anys, amb 13 regidors (a un de la majoria absoluta, que no aconsegueixen des de 1999) i 21.518 vots, xifres que no es veien des de principis dels 80. Respecte a fa quatre anys, han sumat 13.098 vots, sent una de les candidatures que més ha pujat al conjunt de Catalunya. David Bote surt reforçadíssim i tindrà molt més marge per governar durant aquest mandat.

ERC: no n’hi ha prou

Objectivament els resultats d’ERC són molt bons, doblant el número de regidors (de 4 a 8) i superant els 14.000 vots. Xifres que unes altres circumstàncies els hauria catapultat a l’alcaldia - el gran objectiu que s’havien marcat per aquests comicis- però que aquest 26-M els ha deixat molt lluny d’aquesta meta. ERC es presentava com l’única alternativa davant la candidatura socialista i ha aplegat molt vot “útil” en aquest sentit, tant de l’independentisme –la resta de forces nacionalistes catalanes han quedat molt minimitzades a la ciutat- com d’aquells que no volien que Bote reedités. Però, simplement, no n’hi ha hagut prou.

En Comú Podem: tercera força, sense alegries

En Comú Podem Mataró, candidatura que aglutina Catalunya en Comú (ICV, entre d’altres) i Podem, ha aconseguit ser tercera força, quelcom que segurament haurien signat abans de les eleccions. Però els resultats estan lluny de les seves aspiracions. 3.744 vots, el 6,74% del total, que els dona tan sols dos regidors. Cal tenir en compte que fa quatre anys Podem (que llavors es presentava com a VOLEMataró) va aconseguir 5.276 vots, mentre que ICV, amb candidatura separada, en va sumar 2.561. Gairebé 8.000 vots, i amb una participació 10 punts inferiors a la registrada diumenge passat. La confluència no ha servit per sumar.

Junts per Mataró: l’efecte Puigdemont no funciona a les municipals

El “vot útil” enguany ha estat claríssim en l’àmbit independentista a Mataró: gairebé tothom ha optat per ERC, arraconant la resta de forces d’aquest espectre. Una de les víctimes és Junts per Mataró, les sigles que representen l’espai convergent a la ciutat. El mateix espai que havia estat sempre el principal partit de l’oposició dels socialistes i que va aconseguir l’alcaldia l’any 2011 amb Joan Mora, ha quedat reduït a tan sols dos regidors i 3.631 vots, uns 4.000 menys que fa quatre anys. A les eleccions europees Carles Puigdemont ha sumat més de 13.000 vots per a Junts per Catalunya des de Mataró, però el reclam no ha funcionat per a la candidatura local del partit encapçalada per Alfons Canela. Tampoc hi ha ajudat la retirada a última hora de Míriam Nogueras, que havia de ser la candidata d’entrada.

Ciutadans: salvant els mobles, i poc més

Els resultats de Ciutadans a Mataró no són bons. La llista encapçalada per Cristina Sancho, una neòfita en l’àmbit polític local, ha assolit dos regidors, un menys que fa quatre anys, i ha perdut un miler de vots. El partit taronja, en tot cas, es manté com a cinquena força del consistori, i com a mínim salva els mobles si es compara amb partits amb els que en altres zones de l’Estat pot formar govern, com el PP o Vox, que no han aconseguit representació municipal. Però queden més a prop de la irrellevància que de créixer, l’objectiu que s’havien fixat.

La CUP: fora per primer cop des del 2003

No han anat gens bé les coses per a la CUP a Mataró, que es queda sense representació per primer cop des de les eleccions de l’any 2003. Els 2.623 vots rebuts haurien estat suficients per assolir un regidor ara fa quatre anys, però l’augment de la participació ha fet que els 1.200 vots de menys respecte al 2015 hagin estat una llosa massa pesada que els impedeix entrar al consistori. No és una situació exclusiva de la capital del Maresme, ja que el partit ha patit una sotragada important en municipis similars, però els obliga a fer un replantejament important. Ni Carme Polvillo, la candidata d’enguany, ni Juli Cuéllar, que ho va ser el 2015 i que ara era el número dos, repetiran. Per a la CUP és hora de donar pas a nous noms, després d’haver confiat durant moltes convocatòries electorals en el nucli dur que va impulsar el partit a Mataró.

Vox: sense lloc a Mataró

Mònica Lora sempre ha estat una política molt hàbil, com va demostrar la seva irrupció amb tres regidors amb el partit d’extrema dreta Plataforma per Catalunya, l’any 2011. El 2015 va saber resistir, aconseguint un únic regidor, quan PxC va perdre representació a molts municipis catalans. I de cara a aquestes eleccions era conscient que s’havia d’agafar a un nou projecte. Vox era el més llaminer: impulsat pel seu sobtat creixement que els va situar com a cinquena força de l’Estat a les eleccions generals de fa un mes, i pel fet que Lora és una cara coneguda en l’àmbit polític local, les opcions d’entrar a l’Ajuntament eren elevades. Però els resultats de Vox a les generals a Mataró ja van mostrar que el nombre de votants del partit a la ciutat no seria suficient, i així ha quedat demostrat aquest diumenge. 2.273 vots, el 4,09% del total que, això sí, li serveixen per superar el PP.  

PP: derrota total

El partit que ha patit la derrota més gran en aquestes eleccions municipals a Mataró és el PP. S’ha convertit en una força absolutament residual a la ciutat, amb tan sols 2.105 vots, el 3,79%. Parlem d’una formació que l’any 2011 va aconseguir cinc regidors, i que presentava un candidat de sobres conegut a la ciutat, José Manuel López. L’any 2015 el projecte ja va donar senyals d’esgotament aconseguint tan sols dos regidors, però la patacada d’enguany és total. López ha estat regidor des del 2003, i era el tercer cop que es presentava com  a candidat dels populars. El partit ha patit un gran revés al conjunt de Catalunya, salvant excepcions com Albiol a Badalona, i ara li tocarà refer-se en un panorama a la dreta política on ja no són hegemònics.

Primàries Mataró: una candidatura que no qualla

El projecte de Primàries no ha funcionat. Ni a Mataró, ni a Barcelona, ni enlloc del país. Una candidatura que naixia per unir l’independentisme i que l’ha acabat fragmentant encara més. Malgrat que tan sols ha sumat 939 vots, la llista liderada per Anna Brun pot haver restat força tant a Junts per Mataró com a la CUP. El projecte polític impulsat per l’ANC, que es presentava com l’únic que defensava els resultats de l’1-O, no ha trobat el seu espai a la ciutat.

VOLEMataró: sense Podem no hi ha paradís

VOLEMataró va ser la quarta força ara fa quatre anys, amb 5276 vots i tres regidores. Aquest 2019 tan sols han sumat 517 vots, quedant en última posició. Només hi ha una explicació, clara i concisa: sense el paraigües de Podem, no tenien res a fer. Tampoc hi ha ajudat el fet que durant aquests quatre anys el lideratge de Montse Moron s’ha vist esquitxat de diverses polèmiques i confrontacions amb les seves companyes de partit i amb la direcció de Podem, fins acabar amb la marxa de l’agrupació d’electors cap a una coalició amb el Front Municipalista d’Albano Dante-Fachín. Tot plegat els ha acabat convertint en anècdota en aquestes eleccions municipals