Uns dels darrers comicis a Mataró. Foto: R.Gallofré
Uns dels darrers comicis a Mataró. Foto: R.Gallofré

10 candidats a la recerca d'una alcaldia

Arrenca la campanya electoral per a les eleccions municipals a Mataró.

Mataró, com els 8.130 municipis restants que hi ha a l’Estat espanyol, es troba ja en plena campanya electoral. Des de la mitjanit del passat dijous, els cartells als carrers, els mítings a places o recintes tancats, les innumerables rodes de premsa o les passejades per mercats i per barris dels candidats formen part del paisatge habitual, fins al proper diumenge 26 de maig. 26M, la data decisiva on els ciutadans estan convocats per a escollir el seu alcalde o a alcaldessa. A la capital del Maresme són 10 els candidats que aspiren a l’alcaldia, en un panorama polític complex.

Res de nou si es té en compte que durant el present mandat que és a punt d’acabar-se, Mataró ha estat el municipi català amb un ple més fragmentat (nou grups municipals) i que en aquests quatre anys, a sobre, s’hi ha viscut escissions importants. La divisió en el si de l’independentisme o de l’esquerra “comuna”, la desaparició de projectes com PxC, la irrupció de Vox o els canvis de nom d’algunes de les candidatures fan que elaborar una guia de les municipals a Mataró no sigui precisament una tasca senzilla.

Bote, a reeditar

En ordre de sortida, David Bote, que repeteix candidatura al capdavant del PSC després de la seva sonada victòria de fa quatre anys. L’alcalde més jove que ha tingut Mataró en els 40 anys d’ajuntaments democràtics compta ara amb experiència i amb el fet de ser una cara molt més coneguda que no pas fa quatre anys. La majoria dels companys d’aventura del 2015 i que han conformat el govern durant aquest mandat repeteixen a la seva llista, la qual també es pot veure beneficiada per l’efecte ‘lluna de mel’ que pot comportar la victòria del PSOE a les eleccions generals del passat 28 d’abril, a Mataró i al conjunt del país. 

El ball de sigles a l'espai convergent

CiU era el partit favorit a les darreres eleccions municipals: així ho apuntaven les enquestes i venien d’haver governat, per primer cop, la ciutat. Però la llista liderada per Quim Fernàndez no va poder revalidar la victòria de feia quatre anys amb Joan Mora i va quedar en segona posició. Des de llavors la formació s’ha transformat totalment: aquest 2019 l’alcaldable és Alfons Canela, president local del partit, que actualment s’anomena PDECat i que, com a llista, pren el nom de Junts x Mataró. Canela va ser nomenat fa poques setmanes ja que la candidata prevista, Míriam Nogueras, va fer un pas al costat per centrar-se com a diputada al Congreso –tot i que segueix formant part de la llista municipal. Només Isabel Martínez repeteix entre els membres de l’actual grup municipal. 

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017. Foto: R.Gallofré

Taronges i blaus

Ciutadans va aconseguir molt bons resultats al conjunt de l’Estat espanyol, arribant a ser la tercera força més votada, tot i que a Catalunya va punxar en comparació amb les autonòmiques. A Mataró, l’any 2015, van ser quarta força i van sumar tres regidors malgrat presentar un candidat del tot desconegut. El partit taronja, de nou, ho fia tot a la seva marca; ha estat l’últim partit en definir candidat a Mataró (Cristina Sancho, també del tot desconeguda en política local). El PP, en canvi, presenta una cara ben coneguda en aquest àmbit, la de José Manuel López, un dels polítics locals més experimentats. Els resultats del PP fa quatre anys van ser decebedors, de 5 a 2 regidors, i enguany el panorama no pinta millor, amb els mals resultats del partit a les generals i el disgust que un mataroní com Joan López, número 2 de Cayetana Álvarez de Toledo, no entrés al Congrés. 

Els republicans aspiren a tot

ERC manté una línia molt continuada: Francesc Teixidó encapçala la llista per quarta convocatòria consecutiva, i ho fa amb bones perspectives després que els republicans guanyessin les generals a Catalunya i aconseguissin els seus millors resultats històrics a Mataró, només per darrere del PSC. L’objectiu: superar el tercer lloc obtingut l’any 2015 i aconseguir l’alcaldia. Difícilment serà amb un govern de forces independentistes, ja que els darrers resultats electorals mostren que aquestes, a Mataró, difícilment sumaran una majoria, però els republicans s’han esforçat en els darrers mesos en projectar un discurs i imatge més transversal que pot facilitar-li el pacte amb altres forces polítiques.

El panorama a l'esquerra

VOLEMataró, l’agrupació electoral que representava Podem a Mataró, va ser la quarta força fa quatre anys, aconseguint més de 5.000 vots. Les coses han canviat des de llavors per a la formació liderada per Montse Moron, que torna a presentar-se amb la mateixa candidata i el mateix nom però sense el paraigües ‘lila’. Els problemes viscuts durant l’actual mandat han fet que Moron perdés les dues regidores que la van acompanyar a l’Ajuntament –una d’elles, Sarai Martínez, forma part de la candidatura de Mataró en Comú. Ara VoleMataró es presenta sota el paraigües de Som Alternativa, partit creat per exmembres de Podem com ara Albano Dante-Fachín.
La CUP va aconseguir dos regidors i el 8,43% dels vots. Juli Cuéllar i Carme Polvillo han representat la formació i enguany s’intercanvien els papers, amb Polvillo com a candidata. Es tracta d’un partit que sempre ha fet gala de renovació de noms, però a Mataró segueixen apostant per noms veterans de la formació a nivell local. Comparteixen el sector de l’esquerra política amb En Comú Podem Mataró, la candidatura que uneix Podem i Catalunya en Comú (on hi està integrada ICV), encapçalada per Sergi Morales, expresident local d’Iniciativa, i Sarai Martínez, ex VoleMataró.

Dues noves formacions

 El panorama es completa amb dues formacions més. Per una banda, Vox, el partit que ha protagonitzat una gran irrupció des de l’extrema dreta al conjunt de l’Estat espanyol, i que al Maresme presenta tres candidatures: Mataró, Premià de Mar i Pineda. A la capital de la comarca l’encapçala un nom ben conegut de la política local, Mònica Lora, que fins ara havia liderat Plataforma per Catalunya a la ciutat. El partit s’ha extingit i la majoria dels seus membres s’han instal·lat a Vox. D’altra banda, Primàries Mataró, on el cap de llista (Anna Brun) i el programa electoral han estat escollits per votació oberta. La formació, impulsada per l’ANC, se situa en l’àmbit independentista vol defensar el mandat de l’1 d’octubre. 

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017. Foto: R.Gallofré

 

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive