Aquesta entrevista forma part de l'Anuari 2018 publicat per Capgròs, on es resumeixen els grans temes de l'any que hem deixat enrere. Carles Estapé és el president d'Òmnium Cultural Mataró-Maresme, una de les entitats més implicades en el procés independentista que ha marcat l'actualitat política a la ciutat i en el conjunt del país durant el 2018. 

A un any vista, com valora el trencament del govern municipal i la moció de censura fallida?
No aplaudeixo que es trenqués el govern, però era una conseqüència lògica davant de les actituds que va mantenir una part del mateix davant del referèndum de l’1 d’octubre. Era una situació insostenible. No vam intervenir en la moció de censura però en vam estar informats. Era un projecte que va tenir molt en compte que hi participés el sobiranisme, no només les formacions pròpiament independentistes, cosa que em va semblar molt interessant. Però no va quallar. Els temps actuals són poc propicis per als grans pactes, i això és negatiu. Vivim una època d’enorme polarització en la política i la societat. 

Durant aquest any l’independentisme s’ha desunit. Per què?
Es deu en primer lloc a les tensions viscudes després de l’1 d’octubre, per totes les decisions, sovint personals i sempre complexes, que es van haver de prendre; però sobretot perquè des de llavors vivim en un estat d’excepció i de repressió molt bèstia. Tots els dirigents polítics al capdavant del referèndum estan empresonats o exiliats.

I com es pot fer per recuperar la unitat? 
Des d’Òmnium pensem que no cal unitat perquè l’independentisme és divers i ha de continuar sent-ho. NO és una ideologia política sinó un projecte de país, que es pot compartir des de la diversitat d’idees. El que cal és recuperar alguns punts bàsics que ens facin de guia per arribar a un mateix fi que és la constitució d’una república independent per a Catalunya. 

Vist des de la distància que dóna el temps, l’1-O va ser un fracàs?
L’1 d’Octubre no va servir per implementar la república, això és una evidència històrica i irrefutable. Nosaltres mai renunciarem a aquest objectiu, però som partidaris d’arribar-hi de forma democràtica i cívica, repetint tantes vegades com sigui necessari que la via més elemental és anar a les urnes. Arribar a una república que només se l’estimin una part dels ciutadans és un error. L’objectiu és celebrar el referèndum i que un 80% de la població com a mínim hi participi.

Quina opinió li mereixen accions com la dels comandos que retiren llaços dels carrers? 
Cal lluitar perquè la societat catalana no caigui en les provocacions de la dreta feixista que llença missatges de violència i de confrontació social, que en aquest país no existeixen. És estúpid dir que el procés ha despertat el feixisme.