Per molts anys Momerota!

Enguany la Momerota celebra el seu 40è aniversari. La figura amb cap de bou i cos de mula és una de les més antigues de la ciutat. De fet, va ser la primera que es va afegir a la Família Robafaves i els Nans amb els inicis de la democràcia, amb la idea de restituir el bestiari que ja havia existit a Mataró abans de la dictadura. “Amb l’arribada del període democràtic, va haver-hi un moviment per recuperar les festes de Les Santes, que durant la dictadura havien quedat relegades als actes més institucionals i formals. Gran part d’aquesta recuperació de les tradicions més festives va estar impulsat per geganters i amants de les festes de la ciutat”, expliquen l’Anna González i la Victòria Mitjans, de la colla de la Momerota. L’any 1979 es va crear l’actual Momerota de Mataró, dos anys més tard va passar a ser patrimoni de la ciutat i el 1982 va néixer la Momeroteta, la figura més petita i considerada la filla de la Momerota.

Les Santes de 1979 són les primeres amb un consistori escollit democràticament. És una època de canvis i de ganes de recuperar la cultura popular que durant els anys de la dictadura va estar silenciada.
No es coneix l’origen exacte de la Momerota però sí que s’han trobat referències d’aquest terme. Al Costumari Català, Joan Amades explicava que a Mataró s’utilitzava la paraula “momerota” per descriure objectes estranys i extravagants.

“Mai havia fet un cap tan gros, però vaig crear une esbossos i vaig anar a veure Els Comediants, que n’eren experts” (Boris Ruiz)

A més a més, existeix una referència de l’any 1882 de l’existència de la Momerota a Mataró. La publicació El Clamor de la Marina del 19 de febrer d’aquell any esmenta una figura de foc anomenada Momerota que empaitava a la gent durant les festes de Carnestoltes. “També es creu que a la zona de Mataró i del Maresme es deia momerota a aquella gent que era més esbojarrada, trapella o pallassa, precisament amb el caràcter que té la nostra figura”, diuen l’Anna i la Victòria. 

La recuperació d’aquest patrimoni i de Les Santes, tal com les concebem avui en dia, va sorgir d’aquests ciutadans que estaven engrescats en recuperar i renovar la Festa Major de Mataró. Així doncs, la creació de la Momerota és fruit de la iniciativa popular.

L’actor i mataroní Boris Ruiz va ser el responsable de fer el cap de la figura. “En aquella època, una de les meves aficions era fer titelles. Un dia els ‘fomenteros’, la colla que es reunia al Foment i que tenien moltes ganes de recuperar les tradicions i festes de Mataró, em van venir a veure i em van proposar donar forma al cap de la Momerota. Jo no havia fet mai un cap tan gros però em feia il·lusió. Vaig crear uns esbossos i vaig anar a veure Els Comediants, el grup de teatre de Canet, perquè tots els espectacles que feien eren amb Capgrossos i animals de cartró i eren experts en la construcció de caps d’aquesta mena”, explica en Boris Ruiz. El constructor responsable dels Comediants li va ensenyar una tècnica per fer els caps amb filferro i reixat de galliner. “Vaig dur-ho a terme així i vaig començar a posar-hi paper i cartró.

El seu ressorgiment -o creació- va ser iniciativa d’un grup de mataronins que volia recuperar l’esperit de Les Santes amb l’arribada de la democràcia

Era un sistema molt artesà que necessitava moltes capes de paper. Al final vaig haver de demanar ajuda a altres companys com en Ricard Verdaguer o l’Imma Vilaterssana perquè vaig veure que no acabaria mai!”, comenta. Finalment, va acabar la feina en poques setmanes i el 25 de juliol de 1979 la Momerota es va presentar en societat a Mataró. Des de llavors, ha estat una de les figures de foc més representatives de la ciutat. El seu caràcter boig i la seva mirada salvatge fa que molts mataronins visquin amb un punt d’emoció estar a prop de la Momerota quan aquesta surt al carrer durant la Festa Major.  

El cap actual de la Momerota és el mateix que es va fer fa quaranta anys. “Es va cuidant i mantenint cada any perquè es deteriora molt, especialment pel foc. Aquesta tasca la fa actualment l’artista Eloi Romañà, que també prepara altres figures com els Nans i els Gegants”, diu Ruiz. A les figures se’ls fan neteges, substitucions de parts que falten, retocs de pintura i altres arranjaments. Una tasca que fa que les figures perdurin i llueixin durant les festes.
Però el pas del temps està fent que es comencin a plantejar “fer un motlle del cap original de la Momerota per tenir-lo en cas que s’hagi de fer de nou”, diu Ruiz.

A més del cap, el cos de la Momerota també s’ha d’anar cuidant i renovant. “Especialment la roba, que moltes vegades queda una mica malmesa per la pirotècnica, el balls, etc”, diuen des de la colla de la Momerota. D’altra banda, la figura va patir un canvi important l’any 1992 quan va passar de tenir una estructura de fusta a metall. Això va provocar que pesi més que altres figures com el Drac o l’Àliga. 

Els portadors, un total de vint-i-cinc més quatre responsables de la Momeroteta, assagen el ball durant el mes de juliol. “La figura sempre l’han de dur dues persones de la mateixa alçada. Com que és molt esbojarrada i va molt a la seva, no cal que assagem gaire. Només té un ball propi, que és el que està més pautat, i és exactament el mateix des de fa 40 anys”. Així i tot, necessiten completar una formació per obtenir l’Acreditació de Consumidors Reconeguts com a Experts (CRE); una acreditació que han de tenir les persones que manipulin pirotècnica.

La Momerota té un ball propi amb música d’Assumpta Valls i coreografia de Montse Calsapeu. És una successió de salts, petites i mitges voltes, desplaçaments i culejades que es complementen amb uns moviments en cercle progressivament accelerats. Al final s’encabrita i fa espetegar les carretilles. L’acompanyen el so de les gralles i els tabals.